Paraules Coixes

HO SENTO!:

2011-04-06T15:43:00.003+02:00

El terra tremola. "Krakatoa és desperta" diuen. La béstia ha trencat el mirall, s´ha escapat. Es fa gran, molt gran, enorme.

Avui no farem ben bé un viatge...o si...si aneu a handbikeoz.com podreu veure...curses de handbikes...!, per a trure´ns de sobre el fret de l´hivern.

Bloggers, ho sento molt i molt i molt. No he escrit des de, uuuf!... es que TING WI-FI. una mena d´avioneta que m´ensenya coses del mon. M´ho paso molt bé. Entro als llocs que surten a la televisió. Veix que fan, apren noms, després busco la gent a facebook i els escric. Els hi faix preguntes, els hi explico qué faix al meu treball. Al principi s´empipavem molt, hem deien que hem denunciarien...ara s´han acostumat, hem veuen com una mena de dibuix animat com un colom que entra, s´en va... "thingy" hem diuen (una vegada, un hindu hem va dir "ets petit gran, gran petit", no sé pas qué va voler dir). Fins i tot m´esperen amb alegria. Ara diuen que estic trist, apagat. Jo els hi dic que els meu entorn pateix molt. M´estic adonant que és com si al món hi hagués gent de primera, de segona, de tercera...hi han llocs a on la gent no val pas res (quan vaig a un lloc així, fins i tot no dorm bé). De tants llocs com he vist, ting al cap com un aparell de radio que capta moltes emisores a la vegada, (carícies, cops molt forts,...).

Per sort a Espanya soms tots més iguals, però LA CRISI s´ho està menjant tot. Per a un pensionista la pensió és el seu mitja de vida. Si la retallen li retallen la vida. Avui poguem llegir que no mereix la pena moure´s per la llei de la depedència que no hi han calès. Per a un dependent, l´ajuda li és vital, no se li poden tallar els recursos, per què no hagi gent de primera, de segona...

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatjer. Ara més que mai. Ara també a facebbok, twitter, articlesN i Viadeo.

2010-09-06T10:12:00.006+02:00

LA DIGNITAT D´UN OCELL:

Blocaires. Per a volar, el millor és un aviò. A Boeing. com. podreu sapiguer-tot d´aquesta marca... ¡VOLAR!... Os explicaré una cosa que vaig veure ahir 5-9-10. Ting una veina amb 2 gabies amb ocells, en 1 no més en tenía 2, a l´altra en tenía 6. Per a comoditat d´ells va decidir posar 3 i 3 i va agafar els primers 2 que va veure sense pensar en res més. Un d´ells metía el coll a on tenen el menjar. Ella deía que volía menjar i que com era molt gran és quedava atrapat. Jo obserbava que era una mena de passadís que imaginàriament portava a l´altra gabia. Ell es metía enllà i encara que li feía molt de mal no evitava fer-ho, però tampoc feía per menjar. L´última vegada que ho va fer la senyora ho rescatar mig mort. Ho va tornar a la gàbia a on havía estat sempre i ràpidament es va posar a prop d´altra ocell. Ella va reparar i hem va dir que havía trencat una parella. Jo vaig interpretar a llavors que o volia tornar a la primera gàbia o volia la mort. Aquest comportament hem va sobtar, això ho havía esperat més en un simi que no pas en un ocell que sembla un animal menys evolucionat.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatjer. Ara més que mai. Ara també en facebook, twitter, articles N i Viadeo.

2010-09-02T18:36:00.005+02:00

EL TEOREMA DEL TRACTOR:

A Flash Earth pots veure la terra des d´un satélit.

Bloggers, mercés al Plà de Barris de l´Ajuntament de Girona i a 10€ d´un germà meu. TING WI-FI!. Tot aquest temps que no he escrit he estat voltant alrededor del mòn. He vist anat a llocs on l´home val molt poc o res. He vist coses als les quals un occidental no està acostumat. lo millor de lo pitjor és pitjor que lo pitjor de lo pitjor que ensenyen a la tele. Mai no feu com, jo, et sents molt malament. Veus que el mòn que ens envolta es una pell molt fina i que la gent pateix molt.

Un dia li vaig dir a un pagès que el meu cotxe agafava els 170 a 6.000 rpm i que el seu tractor a 7.000 no més agafava els 40 o menys que això era una pérdua de força, que per tenir una màquina tan inútil que era millor llençar-la al riu. El pagès hem va dir que mercès a aquell trasto jo tenía pa per a menjar, hem va dir que ell hem necesitava a mí perquè necesitava mou-re´s ràpid per a dir a la comarca que tenía coses per a menjar.

Un altre día li vaig dir a una senyora així com rusa que le seva rentadora era una birria que jo hem movía a 170 i 6.000 voltes i que la seva rentadora a 7.000 no és movía del lloc. Ella és va girar empipada, va mirar el meu cotxe i amb superioritat hem va dir que si el meu cotxe de plàstic era capaç de rentar 6 kgs de roba.

Això és lo que s´en diu "la chispa de la vida, oi?. A la sra. rusa li perdono una mica que l´hagi dit al meu cotxe del meu cor "cotxe de plàstic".

Antonio Hinojosa. Ara, més que mai, un blocaire viatger. Ara també a Facebook, twitter, artículos N i Viadeo.

ANAR AL METGE:

2010-04-01T14:17:00.002+02:00

¡ES PRIMAVERA!. S´acabó la bufanda. Comença el bon temps. Les papallones. A Monarch Butterfly Website pogueu sapiguer coses d´aquesta papallona que vola més de 3000 kilòmetres!

A la primavera és més normal anar al metge per refredats o alergies. Es farà una factura per que la gent és conciencie de lo que valdría anar al metge. AY, MALAURADA CRISI!, S´HO ESTÀ MENJANT TOT!. Cal ser més solidari i pensar en els altres. ES CLAR QUE SÍ, però s´hauría de fer d´altra manera. Ningú no pot dir "mercès a...tú tens..." no hi ha cap vareta màgica. Si hi han coses és per la recaudació mitjançant impostos. Una persona que ha estat treballant dur tota una vida o que per coses necesita a algú u ortopèdies o recolçament mèdic l´hauría de poguer tenir. Per què ho estém pagant entre tots i no l´hauriem de pagar 2 vegades o escoltar "no hi ha", per que l´hem pagat. No és un favor, és un dret que és crea durant anys i anys.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també en facebook, twitter i Articles N.

PENSAMENTS GENS FILOSOFICS:

2010-02-04T14:28:00.003+01:00

Senyores y senyors, blocaires tots. Heu aqui UN VELLET FELIÇ!!! (...?). Jo en ting 46 anys, m´agradaria viure fins els. "¡uf". Fer tot el que fa un vellet. Aixecar-me una miqueta més tard, fer un passetjet, aseure´m a un banc, donar de menjar als coloms o als peixos, fer petar la xerrada amb amiguets, comptar batalletes. Deixar les preocupacions del treball als 65, com cal (...?!), al final de més cobrar una bona pensio (...?!!!) una pensió (...?!!!!!), cobrar? (...?!!!!!!!!!!!!!!!!!), participar a aquets viatges subvencionats tan bofons que surten a la tele. (...?!!!!!!!!!!!!!!!) . Ara s´estàn promocionant´t les activitats que fan els minusvalids, pero no té pas de ser a les antípodes, pot ser aqui mateix. Jo podría anar al sur d´Anglaterra per exemple, he entrat a The Official South East tourist board i hi han llocs molt macos, ho podria dir (...?!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!).

Be. Ara, ara ting 46. Els minusvàlids a aquesta edat estem molt i molt bé, oi? (... MOLT BE, MOLT BE, PERO, AL MENYS TENIM MOLT MENYS ANYS!.

Antonio Hinojosa, un blocaire viatger, ara també a facebook, twitter i ArtículosN

SPOKOYNOY NOCHI!

2010-01-22T12:39:00.004+01:00

"...¿qué?...". Blocaires, avui ens anem a Rusia. A The World Factbook podreu apendre coses d´aquest inmens territori. En anglès, clar. Va molt be sapiguer llengües. Els professors d´idiomes diuen que no té importancia cóm és diu una cosa sino qué es diu que amb la pràctica un parla millor i millor. S´ha de parlar be, encara que es tingui un accent dolent, de coses interessants i dir les coses ben dites (aixo es independent de l´accent, oi?). M´han dit que "Spokoynoy nochi" és benvingut en rús. Feta la broma, manca gent que parli clar i català, o castellà, o anglès que més da. Hem sembla que Batiskafo Katiuska no serà cap lloc.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també a facebook, twitter i ArticulosN.

COTXES (i II):

2010-01-20T11:14:00.005+01:00

"5000 cm2, biturbo, de 0 a 100 en...".

A vall l´era del plastic, amunt la de l´acer, blocaires, altra cop tindrém borssa de treball. Benvingut també al Narcís Pous, "Los Viejos Roqueros nunca mueren".

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també en facebook, twitter i ArtículosN.

Cursa del Manu

2010-01-14T12:34:00.000+01:00

COTXES:

2009-12-30T11:33:00.002+01:00

-Que ninguno te quite el dinero de la cartilla, es para "el día de mañana".

Blocaires, si poseu a internet World´s oldest car for sale trobareu un cotxe del 1884 que encara és ven. Aqui, a Cadis hi ha un cotxe d´aquells de volant tan gros. "Una vieja gloria del pasado". Encara funciona. Quan pujes i l´engeges, tremola fins i tot l´antena. Hi ha una recta a on el pots posar a tota velocitat. ETS SENTS "EL REI DEL MAMBO". ES "SUPEREXCITANT. ET DONEN GANES DE TREURE EL CAP PER LA VENTANETA. MIRES EL VELOCIMETRE IIII!!!...59 km/h.

Avui estic una mica tristonet, deu ser perquè el 2009 s´acaba. Si aquest cotxe hagués de pujar una rampa, s´hauria de posar 1ª, punt mort, -1ª, -2ª...?.

-Cada vez se destinan más recursos a aquellos que lo necesitan, 3ª edad, minusválidos, dependéncia...

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també a Facebook, twitter i ArtículosN.

BONES...AIXÒ:

2009-12-29T14:24:00.002+01:00

HA ARRIBAT EL NADAL! Tot és relax, bones intencions (és clar que sí, os desitjo Bones Festes i un millor Any Nou!), la gent s´estima més. A mí m´agraden molt aquestes festes. Els viatjers podrieu viatjar a la Xina, un lloc molt maco, però amb molts de controls i amb ciutats una mica caòtiques a on és veu encara molta pobresa. Si tens una minusvalía una mica gran és complicat d´anar-hi. Pots anar a Beijing virtualment desde el teu menjador. A Great Wheel Corporation podreu sapiguer coses d´una noria que hi és a Beijing i que té 208 metres. Si os atreveu a anar a aquesta ciutat i pujar a aquesta noria des de dalt la vista no és pas bona per la polució, però la sensació de pujar i baixar és indescriptible.

Bé, a casa el diari diu que l´atur no tindrà pas tanta força...això que vol dir, que hi haurà menys gent apuntada, que hi hauràn menys prestacions. Tot canvia, suposo que hi haurà gent que ni compti a la llista de l´atur perque no tingui les condicions per ser-hi, a llavors hi haurà gent sense reunir condicions-sense-prestacions, hi haurà gent amb un atur-amb-menys-prestacions, gent que reuna condicions-sense prestacions, hi hauràn prestacions-per-a-gent-sense condicions, condicions per a aturats...I NOSALTRES!!!. Minusvàlids-sense-condicions per a ser´hi a l´atur... Sapigueu una cosa? No vull anar a Beijing, vull una tila.

Antonio Hinojosa. Ara també a Facebook, Twitter i Articles-N. Un blocaire viatger...avui amb un mareig!.

EL SIIL DE MIFAS:

2009-12-17T11:29:00.002+01:00

El mirall s´ha espatllat. No el veig, però és present, se sent a l´ambient. Ja quasi tot és llum, però vull tornar enrera, a la foscor. No és por, es molt més que odi.

Cheyenne Sioux Tribe és la pàgina oficial d´aquesta tribu india dels Estats Units. Si volguessiu visitar l´oest americà, l´haurieu de fer amb un cotxe més aviat gran, res dels petits utilitaris europeus, os podrieu quedar sense cotxe. Si pogués ser un 4X4 tipus Nissan Frontera o Terrrano. Aneu amb recanvis. Es un desert. Anéu a poc a poc perque podrieu tenir un accident amb algun animalot (conill) que sortis. Si teniu una disminució important, millor que no aneu. La sanitat no és pas molt bona perque tot son petites aldees. Aquesta gent va ser molt violenta perque els prenien coses, els varen deixar sense res.

Blocaires, a MIFAS ens hem quedat sense SSIL. No dirè que era una eina molt útil a l´hora de trobar feina perque no soc técnic, tampoc dirè que gràcies a aquest han trobat feina molta gent que d´altra manera ara estarien en una situació molt delicada perque, encara que ho he viscut en "otras carnes". Això no és pot describir, cal veure-lo, VIURE-LO. Jo seré més simple, simplement donarè les gràcies a la Rosa Mª. Ferrer, a la Carme Bagaria, a la Magda, a la Laura, a les dos Mariones i a tanta i tanta gent. Mercès per sacar a gent dels pitjors dels pous que conèc (i això si que ho conec, encara que d´altra manera) la disminucio i la mancança d´ingressos i de projectes vitals.

La crisi s´està emportant moltes coses, primer el treball, després posiblement la posibilitat d´algun tipus d´ocupacio alternativa, després...després...avui fa molta fret, no es pas dia per a estar al carrer...el carrer..."suenan tambores de guerra".

Antonio Hinojosa, un blocaire viatger, ara en facebbok, twitter i Artículos N

...AVIAM...:

2009-12-14T14:48:00.002+01:00

A mí hem manca formació per a jutgar coses. De vegades també poso imaginació i esclar, de vegades surten unes coses que...ejem...però això semblaria que estigués clar. No se pas per quines maldats de la vida, o pot ser per la crisi, o pot ser perque és pensi que evolutivament no fa cap falta (cosa extranya, perque una escola de nens petits no és tenca, les petits es fan grands és cases, tenen més petits, etc, etc), UI!. El SSIL (Servei de Suport a l´Integració Laboral) desapareix i surt una bossa comuna per a tots. Practic? doncs, no sé, ara ens podriem trobar a una demanda de treball al master confòs que té d´explicar un concepte al disminuït que quasi no sap lllegir ni escriure que ho ha de pasar a l´inmigrant que ni tan siquiera conèix el nostre alfabet. Allò hem recorda les carreteres que lo mateix suporten un carro que un ferrari.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara a facebook, Twiter i Artículos N

EL MALSON DE DORIAN GRAY. PART II:

2009-11-23T14:30:00.005+01:00

El mirall s´esquerda, això es bo. Al fons, el monstre mig afogat entre caramel hem parla. Ho fa molt a pressa i amb un llenguatge molt groller. Diu:

"Digues-li a la gossa que d´això en dic "24000 rmp i 16km/h". Un cotxe agafa de mitja uns 160 i 7000 voltes, si agafés 24000 aniria a 680 km/h. Si és pogués picar un cavall així agafaria els 240km/h i no pas 6 ó 7. Et donen ganes de matar el cavall, però no de cop, sinó de mica en mica, una mica cada dia. Per no córrer. !VULL ELS MEUS 680 O CREMO EL COTXE!

Quina és la gosa!. Un cotxe no agafa pas tant. Matar un cavall?. Jo anat en un, mai no li faria mal. El Jin i el Jan xocaran. com xoquen dos continents. Krakatoa dorm...o no...tinc fe, tinc por, molta...por...

Blocaires, sabeu que és una "handbike"?. Es una barreja de bicicleta i cadira de rodes. Hi han "light", però també hi han que semblen un quad...o millor...una chooper. L´accés no és pas fàcil si ets gras, t´has d´aprimar (la primera cosa bona). No necessites gaire força per pedalar, una avantatge si no tens gaires forces. Quan gires, et dona sensació de bolcar, però això són les primeres vegades, després és supera. Pel que l´agradi córrer, ho millor són les rectes, li costa ben poc agafar velocitat (encara que no passis de 1ª. La que jo he provat té 7 marxes...) Jo he posat 6ª i és molt excitant. Es millor provar-la en un lloc a on no hi hagi gent, perquè la temptació de "pisar-li" és molt forta. Pel que li agradi la tranquil·litat també es pot anar molt a poc a poc, però encara així corre més que una cadira de rodes. Pel que no pugui portar cotxe és una alternativa molt vàlida, permet moure´s entre dos pobles propers (Girona-Bescanò, per exemple). Jo la posaria per sobre d´una cadira elèctrica, donant puntes de 25 km/h o més.

Antonio Hinojosa, un blocaire viatjer.

...NO SE...

2009-10-21T14:18:00.002+02:00

...en aquestos casos, sentiríes com una mena de mal al pit, els ulls se´t mollarien ("los hombres NUNCA lloran") i encara que català d´adopció, sentiries "en off" allò de "cuando un amigo se va", pero quan la persona en sap el que ets, el que sents, de quina pasta estàs fet, una mica "te ha parido", coneix totes els petits foradets de tí, sents molta confusió. Aquesta persona es petita però gran (m´ha sortit l´anunci d´un cotxe, que ve!) com a professional i com a persona, pot ser "por el roce" o porque es així, "lo lleva en la sangre", no s´implica en algo, n´es part. Quan se´n valli...una persona així no se´n va, viu dins teu en forma de records, vivències, coses bones, dolentes ("¡perdona todas las meteduras de pata, que han sido muchas!"), quan se´n valli al seu nou treball pensarà amb tristesa "m´hen vaig i no he vist crèixer l´arbre". Hi ha el "brote verde" (aquest si, QUE EL D´EN ZAPATEROOO!!!...i sóc socialista!)...pot ser és un arbre de creixement lent...o pot ser..."...BAH Y YO QUE SE..."...quelcom hi ha, ja és veurà.

"Bueno Roser, perdona que haya hecho un poco de broma, pero es un trance difícil. Como dicen hayá abajo, "cuando no estés aquí, acuérdate de nosotros"".

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també a facebook i twitter.

CAP A CASA ALTRE COP:

2009-10-19T14:35:00.006+02:00

Gales està situada a la part est de gran Bretanya. És com Galicia, molt verd, si voleu pogueu veure coses a wales.com. Os aconsello que aneu a l´estiu peruqe és un lloc més aviat fret. A aquesta regiò és troba Burley Gate. Enllà viu una noia de 14 anys. Tots hem tingut auesta edat. La vida és com una gominola, posiblement per auna nena hauria de ser també com un compte de fades. El seu compte el va ennegrir la pitjor de les bruixes, la possibilitat de la mort que se la va començar a menjar per dins. Una petita llum, una llumeta verd d´esperança ho tornaria tot a la normalitat, però amb aquesta edat, tanta negror no és pas bona. Va decidir que un compte de fades ha de ser rosa i ve decidir canviar-lo per una pel.licula d´adults a on tots els colors valen. Va dir "basta, n´estic farta de tot".

180.000 milles (6 voltes a la terra) com diriem ells i un mobil és varen estavellar tots en una barrera infranquejable de "no la conec" o silenci. El temps que no perdona, pararia le seu diminut cor i s´emportaria un projecte de vida en 6 mesos. En aquest palç no la vaig trobar. M´hauria agradat que no nen no és pas mort, sino vida. Recerca inútil?. No. Aquest temps vaig sentir una amamrgor molt dolça. Tinc 46 anys i mai no havia sentit una cosa tan maca. Un patir que no fa mal, que es com una mena de brisa. Un infern que li desitjo a tothom, un dolor que no fereix. sino que tá caricia com un petó.

Al juliol vaig sentir a la televisió que va tenir una crisi hepàtica, "le vió las orejas al lobo" i és clar, la seva pel.licula, en el fons, posíblement de dibuixos animats, li va fer sentir molta por i va decidir donar-li a la vida un altra oportunitat. Els metges varen dir "ha pres una decisó que val per una llarga vida". Ara una dona li ha fet un blog i la nena està buscant altres nois i noies també amb malaltíes cardiaques.

"I wish you a very very long life", una llarga vida per jugar, per somniar...una vida per...doncs per viure-la...que altra cosa pot fer un nen?.

...benvinguts blocaires, ja estic aqui altra cop. En castellà podría dir "como íbamos diciendo...".

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també en facebook i twitter.

EL MALSOM DE DORIAN GRAY:

2009-10-16T13:42:00.004+02:00

Vaig somniar que entraba a una casa en molt mal estat. Enllà hi havía un reflexe de persona assegut a terra. Tenía una cadena en una cama. Ploraba. Hem suplicava menjar. No parlava. Feia sorolls. Jo li donava cops molt forts, le feia talls. Sentía un plaer amarg.

El mirall es trenca, té esquerdes. El reflexe es la projecció de quelcom. Es trenca el mal mirall, el reflexe, el monstre, el mal reflexe d´un objecte. La palla (dolenta) és separa del gra (bo) .El vómit surt de l´estòmag, bo, dolent, blanc, negre. L´arbre no vol el terra a les arrels. Arbre bo, maco, la terra dolenta, lleixa, però aliment, mal necessari. L´illa reventa, surt un paradís. Bo i dolent, siamesos que no és volen. Tinc esperança. Ting por.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també a facebook i twitter.

AMB EL COR:

2008-11-21T17:59:00.003+01:00

A mi sempre m´agrada viatjar virtualment, però avui hem quedaré a casa. Os parlaré d´una persona molt maca...no patiu, no...no és pas que...oi que m´enteneu...?. No és gaire gran però val molt i molt. Es com una formigueta, té una idea i mica en mica...Té un gran cor i pots comptar sempre amb ell, de vegades se sent una mica Sol i clar...però no té de patir, sempre li farem costat. En fin, que és pot dir d´ell! Es el senyor Tubert. "el Pere pels amics".

Antonio Hinojosa, sense més additius.

PER A CELEBRAR:

2008-11-12T14:50:00.005+01:00

Blocaires, os ve de gust una cursa de cotxes?A http://www.americanracecars.net/ et pots asabentar de curses, pilots, etcetera. Les curses de cotxes americanes són molt dures, els cotxes corren molt i els accidents són espectaculars.

A vist alguna vegada un partit de bàsquet en cadira de rodes? Les cadires de vegades semblen rinoceronts.

A MIFAS estem de celebració. L´equip de bàsquet fa 27 anys. Hi es a primera divisió hi juguen molt bé. Si voleu podríeu anar a veure´ls. OS HO RECOMANO, si no os agrada el bàsquet hi ha molt bon clima i pot ser un dia per a conèixer gent i viure noves experiències.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

REFLEXIONS EN VEU ALTA:

2008-11-07T14:40:00.004+01:00

Res de efecte invernader, aquest any si que ha arribat. Quina fret que fa!. Os agradaria ser-hi al vostre menjador davant un plat calentet i mirant un lloc de clima tropical? a http://silver-sands.com/jamaica.html pogueu veure coses d´aquesta illa, pobre però molt maca i fins i tot preparar unes vacances. Enllà hi han tempestes molt fortes. Una tempesta pot ser terrible, la gent té de fer pinya per què s´ho pot emportar tot.

Parlant de tempestes, quina tenim a sobre blocaires!. "Yes, we can", va dir l´Obama fa molt poc, però l´oncle Sam fa temps que va caure a un pou molt fond amb molts altres i encara no acaba de sortir.

En un temps en el que tot sembla que vagi a desfer-se, tots i especialment els minusvàlids hem d´estar més units que mai, no intentar heroïcitats que l´únic que farà és assecar encara més el pou, aunar esforços i cercar solucions en uns temps durisims però engrescadors. Després d´una tormenta, per dolenta que aquesta sigui, sempre acaba sortint un bonic sol.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

MES PER A NO DORMIR:

2008-10-07T15:15:00.006+02:00

http://beverlyhills.org/ és la pàgina oficial de Beverly Hills. Un dels llocs més rics del món.

Òndia blocaires. Jo hem pensava que amb els 700.000.000.000 de dòlars que el govern de Bush tendria s´arreglaria bastant la situació dels Estats Units i com que es un país tan gran, que també s´arreglaria bastant la del mon, però les bosses s´estan desplomant i bancs més rics que Espanya s´estan arruïnant. Com la cosa no millori, ja no quedaran pas ni "deseuristes", ni minusvàlids pobres ni res de res.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

RECORDANT UNA GRAN PERSONA, UN GRAN AMIC:

2008-10-02T14:45:00.005+02:00

Be!. Ja hi soms a la tardor que se´n va portar quelcom més que fulles mortes.

Aquest estiu passat que encara sembla tocar-se amb les puntes dels dits ens va portar moltes coses, records, fotos..., però se´n va anar. de fotos he fet molt poques (algun faisà de la Garrotxa, paisatges de la platja...), "tu si que en sabies de fer fotos, oi?".

http://sfgov.org/ es la pàgina oficial de la ciutat de San Francisco. Si voleu, podreu fer un recorregut per aquesta ciutat tan gran...o anar...pot ser l´any que ve aniran menys persones a visitar-la. Estic segur que si a ell li agradava que es continuarà passetjan pels seus carrers. Fins i tot podrà tomar una foto aèria del Golden Gate i ensenyar-nos-la quan tots estiguem enllà dalt amb ell riguen. Quan una una persona s´estima mai noi se´n va.

Com dirien ells "see you soon Edward", fins aviat Eduard.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger

MES SOBRE MIFAS:

2008-09-16T16:50:00.003+02:00

Ara que marxa el bon temps podríeu entrar a http://miamigov.com/ i fer una visita a aquesta ciutat. Les seves platges, el seu clima, els seus edificis... és un lloc de somni, però compte!!! enllà la violència i la droga corren "a sus anchas".

Teniu un any per estalviar. Pot ser no podreu anar per manca de pressupost, o per por a la crisi. Malaurada crisi.

Ara que és un temps de "vaques ultraplanes" els minusvàlids tenim un bon lloc a on demanar informació sobre pensions, queixa´ns de barreres arquitectòniques, etc i les administracions un bon lloc de consulta per a accions futures. Aquest lloc és MIFAS. Una entitat entitat que està fent camí a nivell mundial.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

TARDOR:

2008-09-09T14:38:00.006+02:00

Hola blocaires,

A http://www.fotosearch.com.photos-images/autum.html podreu veure fotos relatives a aquesta estació de l´any que ja tenim a sobre.

Una vegada, mentre somniava, escoltava “en off” aquest poema. Espero que us agradi:

Arriba un nou dia d'estiu amb sabor tardorenc.
No hi ha ningú al parc.
Tothom es a treballar o estudiar.
Octubre és molt a prop
Només queden records del que va ser.
Imatges, fotos, olor a sal i poc més.
“Ocell canta, no et moris. Que tota aquesta foscor marxi del cor”.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

CRISI ECONOMICA vs DESEURISTA:

2008-08-18T11:07:00.006+02:00

Hola minusfers.

Feia molt que no escrivia pas. He estat viatjant molt de manera virtual.

A http://walll-street.com/ podeu mirar la borsa de Nova York. Ostres minusfers. Quina tempesta que tenim a sobre. Espanya té un deute de cent mil milions d´euros, amb el temps podria tenir problemes per a pagar el deute. Hi han 6 empreses enormes que podrien tenir grans problemes per a pagar els seus deutes en un any. Catalunya hauria de rebre catorze mil milions d´euros de Madrid. La crisi és tan gran que podria fer desaparèixer el més dèbil de cada país. Aquí, fins i tot podria fer desaparèixer benestar social. Hi hauran països pobres que podrien desaparèixer econòmicament en sentit real. En mig de tot aquest foc està el "deseurista", que té de fer front amb uns pocs milers...de pessetes..

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger

PER FER BALLAR EL CAP:

2008-06-13T13:44:00.003+02:00

Si és un dia així tot griset i no os bé de gust sortir a passejar podríeu entrar a http://funtrivia.com/. Un trivial molt gran i molt ràpid a on podríeu passar un estona molt entretinguda.

Jo tinc un trencaclosques de veritat que en fa ballar el cap. Quan alguna cosa desarreglada et desarregla el que és teu, DONCS, QUE MALAMENT. Si el que heu desarreglat comença a funcionar com si estigués arreglat, però continua desarreglat, tu penses "que bé, no m´afecta el que m'heu arreglat", però penses "Quina manera d´arreglar les coses...! i si mai tingués quelcom desarreglat?.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

LA MUNTANYA DE LA MEL

2008-06-12T13:05:00.002+02:00

Aquest estiu si teniu calés i os agraden les emocions fortes podríeu entrar a http://lhw.com.kenia/ i podríeu organitzar un safari com a la tele, amb fires i tot. Un consell, aneu amb un cotxe que vagi bé. Es una experiència molt dolenta que se et cali el cotxe si has empipat un rinoceront!

Marjan ja no és pas dolent. Està cec i no té dents. Per a menjar necessita d´un curador. A la gàbia s´en recorda d´un poble petit amb unes cases molt boniques. Enllà la gent treballava molt, però era molt feliç i educada. Cada veí parlava amb el de la cantonada i tot era armonía. Tot el que volia anar al poble havia de passar per una muntanya, al poble deien "La Muntanya de la Mel", perquè enllà era lo que és donava. La gent a la muntanya tenia de treballar dur per a aconseguir una mica de mel que quasi bé no és venía. Una vegada varem perdre el seny i varem començar a cridar i a tirar pedres a la vall. El poble és va anar empobrint i aïllant i varen decidir que això havia d´acabar. Aterrats varem pujar uns quants ben armats i els del poble varen escoltar a "La Muntanya de la Mel" crits, trencament d´ossos, sang i fins i tot una cosa terrible, varem veure la mort, però no pas la mort que arriba al cap dels anys, si no la mort per la violència i la "muntanya de la mel" va ser "la muntanya de la fel". Moraleja, si és que aquesta història en té, "cal escoltar al que crida, per al menys a dir-li "boig"".

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

COP MOLT DUR:

2008-06-05T15:29:00.003+02:00

Aquest matí (05/05/08) l´Assumpció Palomeras, responsable del Centre Ocupacional de MIFAS ens va trucar com ho fa normalment. Jo no li vaig pas donar importància. Poc després hem varem dir que va trucar per a dir-nos que la Susana Hernández Padrosa havia mort. La Susana era una dona bastant jove que a causa d´accident de tràfic va quedar minusvàlida. Cada dia anava al Centre Ocupacional. Vivia a la Residència que MIFAS té a Girona. Era molt jove físicament i també d´esperit. Ningú no esperava pas aquest final, per la qual cosa hem quedar ben sorpresos. Susana, com diu la cançó "trobarem a faltar el teu somriure". Des de el cel (jo sóc catòlic practicant i estic convençut de que hi ets enllà) ara veuràs el que fem aquí com a formigues insignificants. Quan un company se´n va, físicament queda un buit, com a la foto, però al fons mai no mor, resta en el cor de cadascú per sempre. Ha sigut un plaer conèixer´t.

Antonio Hinojosa.

MOLT IMPORTANT:

2008-06-03T13:20:00.006+02:00

Com que ja tinc una certa edat, m´agraden els cotxes clàssics. Una web de clàssics anglesos podria ser-hi http://classic-british-cars.com/. Enllà podríeu veure peces i ho referent a aquest món.

Que lluny queden aquells cotxets semblants a "bicis"...ara hi ha cada un...tot canvia!. Hem recordo dels orígens de MIFAS. Jo era molt jovenet, però no hi teníem quasi be de res, ara, des de fa anys, fins i tot hi tenim pàgina web. L´heu vist? Si polseu mifas.com podreu veure lo que va fent la casa. També podreu dir la vostra a mifas@mifas.cat. S´ha canviat recentment, ara és més atractiva e interactiva encara. També estem fent un Pla Estratègic per tal de preparar millor la casa pels rectes futurs. De mica en mica anirem millorant la casa de tots entre tots.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

BON FINAL DE SETMANA:

2008-05-30T13:26:00.003+02:00

Aquests dies que ja comença a fer "caloràs" podríeu visitar virtualment el Canadà (o si tinguéssiu suficients calés anar). Podríeu entrar a http://goingtocanada.gc.ca/. Trobaríeu calma en una setmana plena de notícies que tenen a veure amb els disminuïts.

El dimecres és va presentar un balanç del Programa Incorpora que és per a insertar laboralment persones amb risc d´exclusió social (immigrants, afectats per violència de gènere i disminuïts). Hi han 12 entitats entre les quals es troba MIFAS. Ja s´han insertat 697 persones. Estic content. Es una molt bona noticia. El treball millora la qualitat de vida del disminuït i fa que és trobi millor (que no tingui pas depressions, per exemple). Com es veu MIFAS fa grans passos a l´hora d´aconseguir un benestar pel minusvàlid, però per això necessita recolzament. Molt aviat s´obrirà el Taller de Vilafant, però és necessitarà equipament i personal. Com a disminuït demano a la Generalitat que no és rendeixi i que l´ajudi. Entre tots ho farem tot.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

SORPRESA, SORPRESA!:

2008-05-28T15:16:00.009+02:00

Si aquest estiu poguéssiu anar a Nova York hi tinguéssiu la desgràcia de tenir un huracà a prop, podríeu entrar a http://nyc.gov.oem/ enllà surt què fer...si es té prou sang freda, es clar.

A Girona m´han dit que la matinada del dilluns al dimarts va haver-hi una gran tempestat. Al món del disminuït també hi han llamps i trons. Per una part la Sra. Pepa Celaya va dir que ha hagut un canvi en el procés de reconeixement de les persones, que els darrers 25 anys han estat amb l´index amb major progrés social, que s´ha millorat la qualitat de vida de moltes persones i que La LLei de Dependència va malament perquè no és pas una cosa que ès faci d´avui per demà, sinó que és un tema molt complex. La Pepa Celaya és una dona amb un gran cor i li he de dir que s´han d´afanyar, no se li poden pas pagar 50 cèntims a una persona de la qual altra podria dependre fins i tot per a viure. A la televisiò també varen parlar dels mileuristes. Al diari venia que estan lliutant per a que un ximpanzé sigui reconegut persona per a tenir dret a casa. Aquí a Espanya suposo que no estarem pas tan malament, però els "deseuristes" no podran pas ni comprar el pom. Jo no dubto pas de la bona fe de la gent, però un que no és pas tècnic, que s´ha de refiar del "vagi cap aquí", "vagi cap allà", no pot pas evitar que se li quedi la mateixa cara del nen de la foto.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

EL XOLLO DE SER MINUSVÀLID:

2008-05-23T17:02:00.004+02:00

No dic pas que aneu als Estats Units, per què és un lloc molt lluny i car "¡y no está el horno "pa bollos"", però http://www.travelandleisure.com/specialfeatures/great-american-beaches/ podreu veure informació de platges americanes (les angleses són més lletxes, a més es un lloc més fred). Els que tinguin més recursos poden anar per exemple a les de San Francisco... tot aquest sector és preciós, però és clar, "la pela és la pela".

Parlant de calés, temps enrere una veïna em va dir "quina sort la de vosaltres, cobreu una nòmina i una pensió". Un petonàs molt fort a aquesta dona. Es molt intel·ligent, però va equivocada i jo amb molt de gust li explico:

Com vaig dir a "reflexions d´un blocaire viatger", no em puc pas queixar. SEGONS M´HAN DIT, els altres disminuïts no poden pas dir el mateix. En aixecar-se és troben a una multitud de dificultats a les seves activitats primàries per les seves disminucions i amb la mancança de calés per a pagar a algú que l´ajudin. Una vegada a punt (després de força estona de patir) és troben en un carrer ple de barreres arquitectòniques, que moltes vegades també hi són al seu lloc de treball...quan per formació poden treballar, es clar. Si és un treball a on els minusvàlids que coneixen són els pirates de les pel·lícules, no li poden pas anar amb romanços als caps (estan penalitzats per arribar tard. Ídem si rendeixes poc a la feina per mancances acadèmiques, agreujat per la teva disminució, etc). Si volen fer algun curs és troben amb grans mancances acadèmiques (dificultats per a tomar apunts...) empitjorades altra cop per les seves disminucions, etc. Acaba el dia. Van a casa amb una depressió de camell. Volen anar a algun lloc, però altra cop les barreres arquitectòniques i una mena de mur invisible entre la gent i el disminuït del tipus "¿de qué planeta ha salido éste tío/a?". Aquesta depressió enlloc d’alleugerir-se, pot agreujar-se a més per problemes econòmics si has de comprar quelcom com a persona i a més a més, com a minusvàlid.

SEGONS M´HAN DIT quan no es neix en una cadira, si la persona no és forta, pot "caure" per una mena de tobogan. Quan el deteriorament es fa visible, la persona per dins està "podrida", a llavors entra en una mena de "zona vermella" (com els marcadors de velocitat dels cotxes) on la persona no controla, si no es fort, surt (he vist algun cas) si no surt en un ataut.

En fi. SEGONS M´HAN DIT, Aquest és el xollo de ser disminuït.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

NOVES LLEIS

2008-05-22T18:11:00.005+02:00

Deu ser que no ho entès bé. Sembla ser que, mentrestant s´arreglen alguns problemes socials (res no és pas perfecte) s´opta per prohibir el problema que sigui. Es prohibeix la mendicitat, la prostitució (Deu em guardi de posar-me amb aquests senyors, encara que la meva idea es la de que fessin cursos de reciclatge per a canviar de "feina", els que no siguin pas viciosos, "que de todo hay en la viña del Señor") i ara es prohibirà ser immigrant il·legal. Jo hem pregunto, si dins de molt i molt de temps no és prohibirà pas ser´hi minusvàlid. Si això arribés, què passaria?, tindríem d´estar a casa com abans o ens convertirem tots ens uns senyors molt i molt macos?. Això seria millor que anar a Lourdes i ho diu un catòlic practicant.

Un blocaire viatger.

DEL CEL ALS INFERNS:

2008-05-22T17:50:00.004+02:00

Us agraden les pelí cules de vaquers? Ells ara enlloc de cavalls utilitzen una mena de cotxes-camions molt besties "pick-up" en diuen. El dinar també és bestia i la diversió (en són molt cridaners)... es un lloc dur. A Colorado existeix una presa que és diu Hoover Dam (la presa de Hoover). No dic pas que aneu a veure-la, per que anar als Estats Units pot ser cansat i car, encara que mereix la pena. Però bé, si os interessés quelcom podríeu entrar en http://www.usbr.gov/lc/hooverdam/ i veure´n detalls. Sobta veure tanta aigua junta a un lloc tant sec. Em recorda a Andalusia. Allà a Iznájar (Córdova) n'hi tenim altra, no és pas tan gran, però també és molt maca. El problema és que no té quasi aigua per la sequera... si no plou, haurem de fer el dinar amb gasosa. Ens quedarem molt pobres. Allà hi viuen gent molt maca.

Tu que ets a dalt no permetis que pereixin els que estan a les tenebles, permet que tinguin un lloc a on viure i ser-hi.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

DE L'ANTIGUITAT ALS TEMPS MODERNS AMB MALA PATA

2008-05-22T11:50:00.004+02:00

Aquest estiu podríeu anar a Stonehenge. Un cementiri anglès a prop de Salisbury. Si sou sensibles no os deixarà pas indiferents. Una de les moltes webs que podríeu consultar pot ser http://www.stonehenge.co.uk/

A aquells temps la gent tenia moltes creences ja completament superades. MIFAS, una associació de minusvàlids, veurà reduïdes places d´aparcament al Centre Intermodal de Mercaderies de la Selva i 200 places d´estacionament a l´aire lliure davant de terminal, tots 2 llocs a l´aeroport de Girona, veien així disminuint uns recursos propis que l´associació utilitza per la millora del disminuït. Per altra part el minusvàlid dependent rebrà una ajuda que serà més petita que el complement per a tercera persona que rep de la Seguretat Social minvant així encara més la seva petita economia i fent impossible la seva subsistència.

Estem en temps difícils, de crisi, tots els moviments de cales s´han de fer pensant molt. Jo estic d´acord, però tot això s´hauria de fer buscant fórmules innovadores, "enterrant" les velles, per tal de no perjudicar els més dèbils.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

UNA MICA DE COTXES O UNA ABRAÇADA MOLT FORTA A COIXLÀNDIA:

2008-05-21T16:12:00.005+02:00

De vegades veiem al diari que una persona ha anat a més de 200. Per conduir així cal estar bastant boix. Alguns fins i tot diran "no és pot fer, però té molt de mèrit" Té de donar bastant por anar així amb un vehicle ple de vàlvules, injecció, etc, etc, oi?, però heu provat anar de copilot a la part de darrera d´un 600 a més de 100, heu anat cap vegada a dins d´una furgoneta amb motor de motocicleta a més de 80, heu anat en un cotxe una mica més gran que un 2CV per autopista a una mica més de 100 fins que la tapa del motor a saltar pels aires? Que és més meritori ara, els 200 o els 80?.

Altra cosa, si teniu un clàssic anglès al garatge i os manquen peces podríeu contactar amb http://www.classic-british-cars.com/.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

MARJAN:

2008-05-16T16:12:00.003+02:00

He llegit a http://marjan.wilkipedia.org/wiki/marjan_lion l´història d´aquest lleó. Molt trist. Tots som en el fons com ell, al principi Simba, poderosos, invencibles, amb molts de reptes per a acomplir, després Marjan, tots acabem així. Els minusvàlids més ràpidament que cap altra. Mica en mica s´ha d´anar aconseguint que el retir sigui cada vegada millor. Confio que sigui així.

MOLT BÉ:

2008-05-16T16:01:00.003+02:00

Com que aquí és parla malament d´ella, he mirat en el Google que pensen a l´estranger de La Llei de Dependència, la veritat és que no he pas mirat gaire, però m´ha sorprès favorablement que no hagin trobat res, possiblement és que ni han arribat encara. Això és un al·licient al govern per a millorar-la cada vegada més i més, per a aconseguir això és una molt bona idea escoltar el disminuït, que és el beneficiari final i les associacions, grans concentracions de disminuïts amb més o menys rodatge en el tema.

UN VEHICLE EXCEPCIONAL:

2008-05-16T15:16:00.003+02:00

Blocaires del món mundial!. Els hi presento el 4x4 més petit del món. Un vehicle per a una sola persona equipat amb un motor completament ecològic, que no contamina. Té una gran maniobrabilitat, quasi bé tota ella es un maleter, no necessita passar la ITV ni papers. Els policies no li posaran gaires multes. Es clar que té algunes desavantatges. El haver de conviure amb el seu germanet gran, el cotxe. Passar pel suplici, ara cada vegada més suau d´haver de comprar-te un (perquè, això si, no es un vehicle opcional sinó forçós) i la oportunitat de provar al limit pels cada vegada més escassos camins de carros la seva gran adherència al terra, la seva gran estabilitat en dos o tres rodes, la seva capacitat de frenada en veritables gimcanes sense fer-te grans...bonys al cap.

...Senyores i senyors...amb tots vostès LA CADIRA DE RODES MANUAL.

Bé es conya, la veritat és que tot això ha millorat bastant. Si aquest any penseu anar a Anglaterra he trobat una web d´usuaris en cadira de rodes. No és pas publicitat. http://newmobility.com/.

Reflexions d'un blocaire viatger

2008-05-15T16:09:00.006+02:00

Em sento com el senyor de l´anunci de TV3. Ting un bon cotxe. (tranquils els senyors de trànsit, quan hi veig una recta "no li "foto" pas canya"). La gent m´estima molt. M´agrada el lloc a on treballo. Aviat començaré vacances. Amb la "paga doble" sortiré amb el cotxe a fora de Girona i pot ser fins i tot em donaré algún petit caprici. La gent diu "ets un privilegiat. Pots estar content". Ara tinc un nivell molt bó. He pogut sortir d´una mena d´abisme. Queda enrrera la meva atapa de "deseurista" (mileurista, miler. Deseurista, decena...) a on tenía que "tirar" de 18 euros al mes. Però no estic pas content. Darrera meu encara queda gent amb moltes mancances.

Sempre es té a l´extranger com un exemple a seguir. Molta gent no sap pas que Catalunya és el lloc a on estàn començant coses i des de on s´estàn exportant idees. El primer centre d´educació especial i la primera residència per a físics va nèixer aquí. Aquí ja funcionava un SSIL abans que ho endeguessin a Anglaterra i enllà tot just estàn probant d´engegar un programa-pilot d´assistència personal quan aquí ja és porten varis anys de funcionament. Als Estats Units s´estàn portant programes molt potents i Independent Live està fent grans coses per ells, però encara hi han minusvàlids que pasen gana, tenen depresions molt grans (fins i tot problemes psicològics si són ferits de La Guerra del Vietnam) i és senten molt malament. Aquí, de vegades surten grands dubtes perquè el que s´intenta fer no existeix en cap altra part del món. Catalunya està sent pionera en moltes coses. Anem en cotxe i molts encara van en carro. S´ha de millorar el que tenim (supressió de barreres arquitectòniques, treball, formació, Llei de Dependència...). En tot això MIFAS té molt a dir. Aquesta associació s´està barallant amb coses i s´estàn assolint reptes que a moltes parts del mòn encara ni és tenen en ment. A MIFAS són 3.000 socis i és una eina molt vàlida perquè ja s´ha fet un llarg camí. Com a "mifer", però com a minusvàlid i sobre tot com a internauta viatger, demano a la Generalitat que no és rendeixi pas. El treball a fer és molt dur, però mereix la pena que cada vegada més i més minusvàlids tinguin més i millors prestacions i serveis. No ho diu pas un tècnic, ho diu un minusvàlid que ha sortit de la "zona fosca". Que no manquin recursos, d' idees n'hi ha i molt bones!. Un petonàs molt fort a una companya de feina que de vegades emprenyo. "Si a altres païssos sapiguèssin que existeixes, MARE MEVA".

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

Vacances

2008-04-22T18:43:00.001+02:00

Temps enrere vaig anar a aquell país seduït per l’idea que hem vaig anar fent pel que havia escoltat i el que vaig anar veient a la televisió. (platges tranqui-les, paradisíaques, gent molt feliç, sempre cantant, etc). Hem vaig portar el meu petit cotxe i vaig anar amb altra gent per a sentir-me més segur. El dia de la partida vaig anar a l’aeroport i hem va cridar poderosament l’atenció el veure aterrar aquell enginy més propi d’una pel·lícula del Bogart que no pas del segle XXI. Mentrestant m’apropava una sensació a la vegada de “glamour” i pànic és va anar apoderant de mi. Quan vaig entrar i és va tancar la porta darrere meu vaig tenir l’entranya sensació de caure en una mena de trampa. Com si fóssim condemnats a no se pas quina pena, varem agafar seient. A llavors aquell artilugi, que més demanava la jubilació que no pas altra viatge, va començar a recórrer la pista. Lluny i amb tristor varem anar veient altra gent molt més afortunada que no pas nosaltres. Quan va anar agafant velocitat va començar a trontollar i una pudor a cremat és va anar apoderant de tot. Quan és va enlairar jo vaig pensar cóm ho havia aconseguit.El viatge va durar 20 interminables i inoblidables hores.

Vaig aterrar a un lloc amb vocació d’aeroport i vaig sacar el cotxe. Vaig entrar en una autopista molt ben feta amb tota una col·lecció de clàssics. L’al·licient era avançar sense tocar la 5ª. Tot de cop vaig tenir de reduir molt la ja poca marxa que portava. Recordo que quan era petit vaig anar en un molt vell amb molta gent. En dèiem tartana. El que tenia enfront meu era d’un metall a on l’òxid havia fet el seu monopoli. La gent estava en totes parts, fins i tot en la porta. Es movia molt a poc a poc. Ho vaig avançar i hem vaig adonar del soroll i el fum que feia. Arribant a l’hotel vaig veure alguns cotxes amb algunes dècades menys que provaven de deixar-me darrere. Alguns fins i tot ho aconseguien arriscant molt. A l’hotel vaig veure amb esperança traces del que hem vaig deixar a casa, però una noticia hem va entristir molt. L’autobús va rebentar una roda i va tombar, no varem haver supervivents. Anava massa ràpid.