Temps enrere vaig anar a aquell país seduït per l’idea que hem vaig anar fent pel que havia escoltat i el que vaig anar veient a la televisió. (platges tranqui-les, paradisíaques, gent molt feliç, sempre cantant, etc). Hem vaig portar el meu petit cotxe i vaig anar amb altra gent per a sentir-me més segur. El dia de la partida vaig anar a l’aeroport i hem va cridar poderosament l’atenció el veure aterrar aquell enginy més propi d’una pel·lícula del Bogart que no pas del segle XXI. Mentrestant m’apropava una sensació a la vegada de “glamour” i pànic és va anar apoderant de mi. Quan vaig entrar i és va tancar la porta darrere meu vaig tenir l’entranya sensació de caure en una mena de trampa. Com si fóssim condemnats a no se pas quina pena, varem agafar seient. A llavors aquell artilugi, que més demanava la jubilació que no pas altra viatge, va començar a recórrer la pista. Lluny i amb tristor varem anar veient altra gent molt més afortunada que no pas nosaltres. Quan va anar agafant velocitat va començar a trontollar i una pudor a cremat és va anar apoderant de tot. Quan és va enlairar jo vaig pensar cóm ho havia aconseguit.El viatge va durar 20 interminables i inoblidables hores.
Vaig aterrar a un lloc amb vocació d’aeroport i vaig sacar el cotxe. Vaig entrar en una autopista molt ben feta amb tota una col·lecció de clàssics. L’al·licient era avançar sense tocar la 5ª. Tot de cop vaig tenir de reduir molt la ja poca marxa que portava. Recordo que quan era petit vaig anar en un molt vell amb molta gent. En dèiem tartana. El que tenia enfront meu era d’un metall a on l’òxid havia fet el seu monopoli. La gent estava en totes parts, fins i tot en la porta. Es movia molt a poc a poc. Ho vaig avançar i hem vaig adonar del soroll i el fum que feia. Arribant a l’hotel vaig veure alguns cotxes amb algunes dècades menys que provaven de deixar-me darrere. Alguns fins i tot ho aconseguien arriscant molt. A l’hotel vaig veure amb esperança traces del que hem vaig deixar a casa, però una noticia hem va entristir molt. L’autobús va rebentar una roda i va tombar, no varem haver supervivents. Anava massa ràpid.
