El terra tremola. "Krakatoa és desperta" diuen. La béstia ha trencat el mirall, s´ha escapat. Es fa gran, molt gran, enorme.
Avui no farem ben bé un viatge...o si...si aneu a handbikeoz.com podreu veure...curses de handbikes...!, per a trure´ns de sobre el fret de l´hivern.
Bloggers, ho sento molt i molt i molt. No he escrit des de, uuuf!... es que TING WI-FI. una mena d´avioneta que m´ensenya coses del mon. M´ho paso molt bé. Entro als llocs que surten a la televisió. Veix que fan, apren noms, després busco la gent a facebook i els escric. Els hi faix preguntes, els hi explico qué faix al meu treball. Al principi s´empipavem molt, hem deien que hem denunciarien...ara s´han acostumat, hem veuen com una mena de dibuix animat com un colom que entra, s´en va... "thingy" hem diuen (una vegada, un hindu hem va dir "ets petit gran, gran petit", no sé pas qué va voler dir). Fins i tot m´esperen amb alegria. Ara diuen que estic trist, apagat. Jo els hi dic que els meu entorn pateix molt. M´estic adonant que és com si al món hi hagués gent de primera, de segona, de tercera...hi han llocs a on la gent no val pas res (quan vaig a un lloc així, fins i tot no dorm bé). De tants llocs com he vist, ting al cap com un aparell de radio que capta moltes emisores a la vegada, (carícies, cops molt forts,...).
Per sort a Espanya soms tots més iguals, però LA CRISI s´ho està menjant tot. Per a un pensionista la pensió és el seu mitja de vida. Si la retallen li retallen la vida. Avui poguem llegir que no mereix la pena moure´s per la llei de la depedència que no hi han calès. Per a un dependent, l´ajuda li és vital, no se li poden tallar els recursos, per què no hagi gent de primera, de segona...
Antonio Hinojosa. Un blocaire viatjer. Ara més que mai. Ara també a facebbok, twitter, articlesN i Viadeo.
Avui no farem ben bé un viatge...o si...si aneu a handbikeoz.com podreu veure...curses de handbikes...!, per a trure´ns de sobre el fret de l´hivern.
Bloggers, ho sento molt i molt i molt. No he escrit des de, uuuf!... es que TING WI-FI. una mena d´avioneta que m´ensenya coses del mon. M´ho paso molt bé. Entro als llocs que surten a la televisió. Veix que fan, apren noms, després busco la gent a facebook i els escric. Els hi faix preguntes, els hi explico qué faix al meu treball. Al principi s´empipavem molt, hem deien que hem denunciarien...ara s´han acostumat, hem veuen com una mena de dibuix animat com un colom que entra, s´en va... "thingy" hem diuen (una vegada, un hindu hem va dir "ets petit gran, gran petit", no sé pas qué va voler dir). Fins i tot m´esperen amb alegria. Ara diuen que estic trist, apagat. Jo els hi dic que els meu entorn pateix molt. M´estic adonant que és com si al món hi hagués gent de primera, de segona, de tercera...hi han llocs a on la gent no val pas res (quan vaig a un lloc així, fins i tot no dorm bé). De tants llocs com he vist, ting al cap com un aparell de radio que capta moltes emisores a la vegada, (carícies, cops molt forts,...).
Per sort a Espanya soms tots més iguals, però LA CRISI s´ho està menjant tot. Per a un pensionista la pensió és el seu mitja de vida. Si la retallen li retallen la vida. Avui poguem llegir que no mereix la pena moure´s per la llei de la depedència que no hi han calès. Per a un dependent, l´ajuda li és vital, no se li poden tallar els recursos, per què no hagi gent de primera, de segona...
Antonio Hinojosa. Un blocaire viatjer. Ara més que mai. Ara també a facebbok, twitter, articlesN i Viadeo.
