...NO SE...

...en aquestos casos, sentiríes com una mena de mal al pit, els ulls se´t mollarien ("los hombres NUNCA lloran") i encara que català d´adopció, sentiries "en off" allò de "cuando un amigo se va", pero quan la persona en sap el que ets, el que sents, de quina pasta estàs fet, una mica "te ha parido", coneix totes els petits foradets de tí, sents molta confusió. Aquesta persona es petita però gran (m´ha sortit l´anunci d´un cotxe, que ve!) com a professional i com a persona, pot ser "por el roce" o porque es així, "lo lleva en la sangre", no s´implica en algo, n´es part. Quan se´n valli...una persona així no se´n va, viu dins teu en forma de records, vivències, coses bones, dolentes ("¡perdona todas las meteduras de pata, que han sido muchas!"), quan se´n valli al seu nou treball pensarà amb tristesa "m´hen vaig i no he vist crèixer l´arbre". Hi ha el "brote verde" (aquest si, QUE EL D´EN ZAPATEROOO!!!...i sóc socialista!)...pot ser és un arbre de creixement lent...o pot ser..."...BAH Y YO QUE SE..."...quelcom hi ha, ja és veurà.

"Bueno Roser, perdona que haya hecho un poco de broma, pero es un trance difícil. Como dicen hayá abajo, "cuando no estés aquí, acuérdate de nosotros"".

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també a facebook i twitter.

CAP A CASA ALTRE COP:

Gales està situada a la part est de gran Bretanya. És com Galicia, molt verd, si voleu pogueu veure coses a wales.com. Os aconsello que aneu a l´estiu peruqe és un lloc més aviat fret. A aquesta regiò és troba Burley Gate. Enllà viu una noia de 14 anys. Tots hem tingut auesta edat. La vida és com una gominola, posiblement per auna nena hauria de ser també com un compte de fades. El seu compte el va ennegrir la pitjor de les bruixes, la possibilitat de la mort que se la va començar a menjar per dins. Una petita llum, una llumeta verd d´esperança ho tornaria tot a la normalitat, però amb aquesta edat, tanta negror no és pas bona. Va decidir que un compte de fades ha de ser rosa i ve decidir canviar-lo per una pel.licula d´adults a on tots els colors valen. Va dir "basta, n´estic farta de tot".

180.000 milles (6 voltes a la terra) com diriem ells i un mobil és varen estavellar tots en una barrera infranquejable de "no la conec" o silenci. El temps que no perdona, pararia le seu diminut cor i s´emportaria un projecte de vida en 6 mesos. En aquest palç no la vaig trobar. M´hauria agradat que no nen no és pas mort, sino vida. Recerca inútil?. No. Aquest temps vaig sentir una amamrgor molt dolça. Tinc 46 anys i mai no havia sentit una cosa tan maca. Un patir que no fa mal, que es com una mena de brisa. Un infern que li desitjo a tothom, un dolor que no fereix. sino que tá caricia com un petó.

Al juliol vaig sentir a la televisió que va tenir una crisi hepàtica, "le vió las orejas al lobo" i és clar, la seva pel.licula, en el fons, posíblement de dibuixos animats, li va fer sentir molta por i va decidir donar-li a la vida un altra oportunitat. Els metges varen dir "ha pres una decisó que val per una llarga vida". Ara una dona li ha fet un blog i la nena està buscant altres nois i noies també amb malaltíes cardiaques.

"I wish you a very very long life", una llarga vida per jugar, per somniar...una vida per...doncs per viure-la...que altra cosa pot fer un nen?.

...benvinguts blocaires, ja estic aqui altra cop. En castellà podría dir "como íbamos diciendo...".

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també en facebook i twitter.

EL MALSOM DE DORIAN GRAY:

Vaig somniar que entraba a una casa en molt mal estat. Enllà hi havía un reflexe de persona assegut a terra. Tenía una cadena en una cama. Ploraba. Hem suplicava menjar. No parlava. Feia sorolls. Jo li donava cops molt forts, le feia talls. Sentía un plaer amarg.

El mirall es trenca, té esquerdes. El reflexe es la projecció de quelcom. Es trenca el mal mirall, el reflexe, el monstre, el mal reflexe d´un objecte. La palla (dolenta) és separa del gra (bo) .El vómit surt de l´estòmag, bo, dolent, blanc, negre. L´arbre no vol el terra a les arrels. Arbre bo, maco, la terra dolenta, lleixa, però aliment, mal necessari. L´illa reventa, surt un paradís. Bo i dolent, siamesos que no és volen. Tinc esperança. Ting por.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també a facebook i twitter.