BON FINAL DE SETMANA:

Aquests dies que ja comença a fer "caloràs" podríeu visitar virtualment el Canadà (o si tinguéssiu suficients calés anar). Podríeu entrar a http://goingtocanada.gc.ca/. Trobaríeu calma en una setmana plena de notícies que tenen a veure amb els disminuïts.

El dimecres és va presentar un balanç del Programa Incorpora que és per a insertar laboralment persones amb risc d´exclusió social (immigrants, afectats per violència de gènere i disminuïts). Hi han 12 entitats entre les quals es troba MIFAS. Ja s´han insertat 697 persones. Estic content. Es una molt bona noticia. El treball millora la qualitat de vida del disminuït i fa que és trobi millor (que no tingui pas depressions, per exemple). Com es veu MIFAS fa grans passos a l´hora d´aconseguir un benestar pel minusvàlid, però per això necessita recolzament. Molt aviat s´obrirà el Taller de Vilafant, però és necessitarà equipament i personal. Com a disminuït demano a la Generalitat que no és rendeixi i que l´ajudi. Entre tots ho farem tot.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

SORPRESA, SORPRESA!:

Si aquest estiu poguéssiu anar a Nova York hi tinguéssiu la desgràcia de tenir un huracà a prop, podríeu entrar a http://nyc.gov.oem/ enllà surt què fer...si es té prou sang freda, es clar.

A Girona m´han dit que la matinada del dilluns al dimarts va haver-hi una gran tempestat. Al món del disminuït també hi han llamps i trons. Per una part la Sra. Pepa Celaya va dir que ha hagut un canvi en el procés de reconeixement de les persones, que els darrers 25 anys han estat amb l´index amb major progrés social, que s´ha millorat la qualitat de vida de moltes persones i que La LLei de Dependència va malament perquè no és pas una cosa que ès faci d´avui per demà, sinó que és un tema molt complex. La Pepa Celaya és una dona amb un gran cor i li he de dir que s´han d´afanyar, no se li poden pas pagar 50 cèntims a una persona de la qual altra podria dependre fins i tot per a viure. A la televisiò també varen parlar dels mileuristes. Al diari venia que estan lliutant per a que un ximpanzé sigui reconegut persona per a tenir dret a casa. Aquí a Espanya suposo que no estarem pas tan malament, però els "deseuristes" no podran pas ni comprar el pom. Jo no dubto pas de la bona fe de la gent, però un que no és pas tècnic, que s´ha de refiar del "vagi cap aquí", "vagi cap allà", no pot pas evitar que se li quedi la mateixa cara del nen de la foto.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

EL XOLLO DE SER MINUSVÀLID:

No dic pas que aneu als Estats Units, per què és un lloc molt lluny i car "¡y no está el horno "pa bollos"", però http://www.travelandleisure.com/specialfeatures/great-american-beaches/ podreu veure informació de platges americanes (les angleses són més lletxes, a més es un lloc més fred). Els que tinguin més recursos poden anar per exemple a les de San Francisco... tot aquest sector és preciós, però és clar, "la pela és la pela".

Parlant de calés, temps enrere una veïna em va dir "quina sort la de vosaltres, cobreu una nòmina i una pensió". Un petonàs molt fort a aquesta dona. Es molt intel·ligent, però va equivocada i jo amb molt de gust li explico:

Com vaig dir a "reflexions d´un blocaire viatger", no em puc pas queixar. SEGONS M´HAN DIT, els altres disminuïts no poden pas dir el mateix. En aixecar-se és troben a una multitud de dificultats a les seves activitats primàries per les seves disminucions i amb la mancança de calés per a pagar a algú que l´ajudin. Una vegada a punt (després de força estona de patir) és troben en un carrer ple de barreres arquitectòniques, que moltes vegades també hi són al seu lloc de treball...quan per formació poden treballar, es clar. Si és un treball a on els minusvàlids que coneixen són els pirates de les pel·lícules, no li poden pas anar amb romanços als caps (estan penalitzats per arribar tard. Ídem si rendeixes poc a la feina per mancances acadèmiques, agreujat per la teva disminució, etc). Si volen fer algun curs és troben amb grans mancances acadèmiques (dificultats per a tomar apunts...) empitjorades altra cop per les seves disminucions, etc. Acaba el dia. Van a casa amb una depressió de camell. Volen anar a algun lloc, però altra cop les barreres arquitectòniques i una mena de mur invisible entre la gent i el disminuït del tipus "¿de qué planeta ha salido éste tío/a?". Aquesta depressió enlloc d’alleugerir-se, pot agreujar-se a més per problemes econòmics si has de comprar quelcom com a persona i a més a més, com a minusvàlid.

SEGONS M´HAN DIT quan no es neix en una cadira, si la persona no és forta, pot "caure" per una mena de tobogan. Quan el deteriorament es fa visible, la persona per dins està "podrida", a llavors entra en una mena de "zona vermella" (com els marcadors de velocitat dels cotxes) on la persona no controla, si no es fort, surt (he vist algun cas) si no surt en un ataut.

En fi. SEGONS M´HAN DIT, Aquest és el xollo de ser disminuït.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

NOVES LLEIS

Deu ser que no ho entès bé. Sembla ser que, mentrestant s´arreglen alguns problemes socials (res no és pas perfecte) s´opta per prohibir el problema que sigui. Es prohibeix la mendicitat, la prostitució (Deu em guardi de posar-me amb aquests senyors, encara que la meva idea es la de que fessin cursos de reciclatge per a canviar de "feina", els que no siguin pas viciosos, "que de todo hay en la viña del Señor") i ara es prohibirà ser immigrant il·legal. Jo hem pregunto, si dins de molt i molt de temps no és prohibirà pas ser´hi minusvàlid. Si això arribés, què passaria?, tindríem d´estar a casa com abans o ens convertirem tots ens uns senyors molt i molt macos?. Això seria millor que anar a Lourdes i ho diu un catòlic practicant.

Un blocaire viatger.

DEL CEL ALS INFERNS:

Us agraden les pelí cules de vaquers? Ells ara enlloc de cavalls utilitzen una mena de cotxes-camions molt besties "pick-up" en diuen. El dinar també és bestia i la diversió (en són molt cridaners)... es un lloc dur. A Colorado existeix una presa que és diu Hoover Dam (la presa de Hoover). No dic pas que aneu a veure-la, per que anar als Estats Units pot ser cansat i car, encara que mereix la pena. Però bé, si os interessés quelcom podríeu entrar en http://www.usbr.gov/lc/hooverdam/ i veure´n detalls. Sobta veure tanta aigua junta a un lloc tant sec. Em recorda a Andalusia. Allà a Iznájar (Córdova) n'hi tenim altra, no és pas tan gran, però també és molt maca. El problema és que no té quasi aigua per la sequera... si no plou, haurem de fer el dinar amb gasosa. Ens quedarem molt pobres. Allà hi viuen gent molt maca.

Tu que ets a dalt no permetis que pereixin els que estan a les tenebles, permet que tinguin un lloc a on viure i ser-hi.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

DE L'ANTIGUITAT ALS TEMPS MODERNS AMB MALA PATA

Aquest estiu podríeu anar a Stonehenge. Un cementiri anglès a prop de Salisbury. Si sou sensibles no os deixarà pas indiferents. Una de les moltes webs que podríeu consultar pot ser http://www.stonehenge.co.uk/

A aquells temps la gent tenia moltes creences ja completament superades. MIFAS, una associació de minusvàlids, veurà reduïdes places d´aparcament al Centre Intermodal de Mercaderies de la Selva i 200 places d´estacionament a l´aire lliure davant de terminal, tots 2 llocs a l´aeroport de Girona, veien així disminuint uns recursos propis que l´associació utilitza per la millora del disminuït. Per altra part el minusvàlid dependent rebrà una ajuda que serà més petita que el complement per a tercera persona que rep de la Seguretat Social minvant així encara més la seva petita economia i fent impossible la seva subsistència.

Estem en temps difícils, de crisi, tots els moviments de cales s´han de fer pensant molt. Jo estic d´acord, però tot això s´hauria de fer buscant fórmules innovadores, "enterrant" les velles, per tal de no perjudicar els més dèbils.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

UNA MICA DE COTXES O UNA ABRAÇADA MOLT FORTA A COIXLÀNDIA:

De vegades veiem al diari que una persona ha anat a més de 200. Per conduir així cal estar bastant boix. Alguns fins i tot diran "no és pot fer, però té molt de mèrit" Té de donar bastant por anar així amb un vehicle ple de vàlvules, injecció, etc, etc, oi?, però heu provat anar de copilot a la part de darrera d´un 600 a més de 100, heu anat cap vegada a dins d´una furgoneta amb motor de motocicleta a més de 80, heu anat en un cotxe una mica més gran que un 2CV per autopista a una mica més de 100 fins que la tapa del motor a saltar pels aires? Que és més meritori ara, els 200 o els 80?.

Altra cosa, si teniu un clàssic anglès al garatge i os manquen peces podríeu contactar amb http://www.classic-british-cars.com/.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.

MARJAN:

He llegit a http://marjan.wilkipedia.org/wiki/marjan_lion l´història d´aquest lleó. Molt trist. Tots som en el fons com ell, al principi Simba, poderosos, invencibles, amb molts de reptes per a acomplir, després Marjan, tots acabem així. Els minusvàlids més ràpidament que cap altra. Mica en mica s´ha d´anar aconseguint que el retir sigui cada vegada millor. Confio que sigui així.

MOLT BÉ:

Com que aquí és parla malament d´ella, he mirat en el Google que pensen a l´estranger de La Llei de Dependència, la veritat és que no he pas mirat gaire, però m´ha sorprès favorablement que no hagin trobat res, possiblement és que ni han arribat encara. Això és un al·licient al govern per a millorar-la cada vegada més i més, per a aconseguir això és una molt bona idea escoltar el disminuït, que és el beneficiari final i les associacions, grans concentracions de disminuïts amb més o menys rodatge en el tema.

UN VEHICLE EXCEPCIONAL:

Blocaires del món mundial!. Els hi presento el 4x4 més petit del món. Un vehicle per a una sola persona equipat amb un motor completament ecològic, que no contamina. Té una gran maniobrabilitat, quasi bé tota ella es un maleter, no necessita passar la ITV ni papers. Els policies no li posaran gaires multes. Es clar que té algunes desavantatges. El haver de conviure amb el seu germanet gran, el cotxe. Passar pel suplici, ara cada vegada més suau d´haver de comprar-te un (perquè, això si, no es un vehicle opcional sinó forçós) i la oportunitat de provar al limit pels cada vegada més escassos camins de carros la seva gran adherència al terra, la seva gran estabilitat en dos o tres rodes, la seva capacitat de frenada en veritables gimcanes sense fer-te grans...bonys al cap.

...Senyores i senyors...amb tots vostès LA CADIRA DE RODES MANUAL.

Bé es conya, la veritat és que tot això ha millorat bastant. Si aquest any penseu anar a Anglaterra he trobat una web d´usuaris en cadira de rodes. No és pas publicitat. http://newmobility.com/.

Reflexions d'un blocaire viatger

Em sento com el senyor de l´anunci de TV3. Ting un bon cotxe. (tranquils els senyors de trànsit, quan hi veig una recta "no li "foto" pas canya"). La gent m´estima molt. M´agrada el lloc a on treballo. Aviat començaré vacances. Amb la "paga doble" sortiré amb el cotxe a fora de Girona i pot ser fins i tot em donaré algún petit caprici. La gent diu "ets un privilegiat. Pots estar content". Ara tinc un nivell molt bó. He pogut sortir d´una mena d´abisme. Queda enrrera la meva atapa de "deseurista" (mileurista, miler. Deseurista, decena...) a on tenía que "tirar" de 18 euros al mes. Però no estic pas content. Darrera meu encara queda gent amb moltes mancances.

Sempre es té a l´extranger com un exemple a seguir. Molta gent no sap pas que Catalunya és el lloc a on estàn començant coses i des de on s´estàn exportant idees. El primer centre d´educació especial i la primera residència per a físics va nèixer aquí. Aquí ja funcionava un SSIL abans que ho endeguessin a Anglaterra i enllà tot just estàn probant d´engegar un programa-pilot d´assistència personal quan aquí ja és porten varis anys de funcionament. Als Estats Units s´estàn portant programes molt potents i Independent Live està fent grans coses per ells, però encara hi han minusvàlids que pasen gana, tenen depresions molt grans (fins i tot problemes psicològics si són ferits de La Guerra del Vietnam) i és senten molt malament. Aquí, de vegades surten grands dubtes perquè el que s´intenta fer no existeix en cap altra part del món. Catalunya està sent pionera en moltes coses. Anem en cotxe i molts encara van en carro. S´ha de millorar el que tenim (supressió de barreres arquitectòniques, treball, formació, Llei de Dependència...). En tot això MIFAS té molt a dir. Aquesta associació s´està barallant amb coses i s´estàn assolint reptes que a moltes parts del mòn encara ni és tenen en ment. A MIFAS són 3.000 socis i és una eina molt vàlida perquè ja s´ha fet un llarg camí. Com a "mifer", però com a minusvàlid i sobre tot com a internauta viatger, demano a la Generalitat que no és rendeixi pas. El treball a fer és molt dur, però mereix la pena que cada vegada més i més minusvàlids tinguin més i millors prestacions i serveis. No ho diu pas un tècnic, ho diu un minusvàlid que ha sortit de la "zona fosca". Que no manquin recursos, d' idees n'hi ha i molt bones!. Un petonàs molt fort a una companya de feina que de vegades emprenyo. "Si a altres païssos sapiguèssin que existeixes, MARE MEVA".

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.