Si aquest estiu poguéssiu anar a Nova York hi tinguéssiu la desgràcia de tenir un huracà a prop, podríeu entrar a http://nyc.gov.oem/ enllà surt què fer...si es té prou sang freda, es clar.
A Girona m´han dit que la matinada del dilluns al dimarts va haver-hi una gran tempestat. Al món del disminuït també hi han llamps i trons. Per una part la Sra. Pepa Celaya va dir que ha hagut un canvi en el procés de reconeixement de les persones, que els darrers 25 anys han estat amb l´index amb major progrés social, que s´ha millorat la qualitat de vida de moltes persones i que La LLei de Dependència va malament perquè no és pas una cosa que ès faci d´avui per demà, sinó que és un tema molt complex. La Pepa Celaya és una dona amb un gran cor i li he de dir que s´han d´afanyar, no se li poden pas pagar 50 cèntims a una persona de la qual altra podria dependre fins i tot per a viure. A la televisiò també varen parlar dels mileuristes. Al diari venia que estan lliutant per a que un ximpanzé sigui reconegut persona per a tenir dret a casa. Aquí a Espanya suposo que no estarem pas tan malament, però els "deseuristes" no podran pas ni comprar el pom. Jo no dubto pas de la bona fe de la gent, però un que no és pas tècnic, que s´ha de refiar del "vagi cap aquí", "vagi cap allà", no pot pas evitar que se li quedi la mateixa cara del nen de la foto.
Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada