Reflexions d'un blocaire viatger

Em sento com el senyor de l´anunci de TV3. Ting un bon cotxe. (tranquils els senyors de trànsit, quan hi veig una recta "no li "foto" pas canya"). La gent m´estima molt. M´agrada el lloc a on treballo. Aviat començaré vacances. Amb la "paga doble" sortiré amb el cotxe a fora de Girona i pot ser fins i tot em donaré algún petit caprici. La gent diu "ets un privilegiat. Pots estar content". Ara tinc un nivell molt bó. He pogut sortir d´una mena d´abisme. Queda enrrera la meva atapa de "deseurista" (mileurista, miler. Deseurista, decena...) a on tenía que "tirar" de 18 euros al mes. Però no estic pas content. Darrera meu encara queda gent amb moltes mancances.

Sempre es té a l´extranger com un exemple a seguir. Molta gent no sap pas que Catalunya és el lloc a on estàn començant coses i des de on s´estàn exportant idees. El primer centre d´educació especial i la primera residència per a físics va nèixer aquí. Aquí ja funcionava un SSIL abans que ho endeguessin a Anglaterra i enllà tot just estàn probant d´engegar un programa-pilot d´assistència personal quan aquí ja és porten varis anys de funcionament. Als Estats Units s´estàn portant programes molt potents i Independent Live està fent grans coses per ells, però encara hi han minusvàlids que pasen gana, tenen depresions molt grans (fins i tot problemes psicològics si són ferits de La Guerra del Vietnam) i és senten molt malament. Aquí, de vegades surten grands dubtes perquè el que s´intenta fer no existeix en cap altra part del món. Catalunya està sent pionera en moltes coses. Anem en cotxe i molts encara van en carro. S´ha de millorar el que tenim (supressió de barreres arquitectòniques, treball, formació, Llei de Dependència...). En tot això MIFAS té molt a dir. Aquesta associació s´està barallant amb coses i s´estàn assolint reptes que a moltes parts del mòn encara ni és tenen en ment. A MIFAS són 3.000 socis i és una eina molt vàlida perquè ja s´ha fet un llarg camí. Com a "mifer", però com a minusvàlid i sobre tot com a internauta viatger, demano a la Generalitat que no és rendeixi pas. El treball a fer és molt dur, però mereix la pena que cada vegada més i més minusvàlids tinguin més i millors prestacions i serveis. No ho diu pas un tècnic, ho diu un minusvàlid que ha sortit de la "zona fosca". Que no manquin recursos, d' idees n'hi ha i molt bones!. Un petonàs molt fort a una companya de feina que de vegades emprenyo. "Si a altres païssos sapiguèssin que existeixes, MARE MEVA".

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.