dimecres, 30 de desembre del 2009

COTXES:


-Que ninguno te quite el dinero de la cartilla, es para "el día de mañana".

Blocaires, si poseu a internet World´s oldest car for sale trobareu un cotxe del 1884 que encara és ven. Aqui, a Cadis hi ha un cotxe d´aquells de volant tan gros. "Una vieja gloria del pasado". Encara funciona. Quan pujes i l´engeges, tremola fins i tot l´antena. Hi ha una recta a on el pots posar a tota velocitat. ETS SENTS "EL REI DEL MAMBO". ES "SUPEREXCITANT. ET DONEN GANES DE TREURE EL CAP PER LA VENTANETA. MIRES EL VELOCIMETRE IIII!!!...59 km/h.

Avui estic una mica tristonet, deu ser perquè el 2009 s´acaba. Si aquest cotxe hagués de pujar una rampa, s´hauria de posar 1ª, punt mort, -1ª, -2ª...?.

-Cada vez se destinan más recursos a aquellos que lo necesitan, 3ª edad, minusválidos, dependéncia...

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també a Facebook, twitter i ArtículosN.

dimarts, 29 de desembre del 2009

BONES...AIXÒ:


HA ARRIBAT EL NADAL! Tot és relax, bones intencions (és clar que sí, os desitjo Bones Festes i un millor Any Nou!), la gent s´estima més. A mí m´agraden molt aquestes festes. Els viatjers podrieu viatjar a la Xina, un lloc molt maco, però amb molts de controls i amb ciutats una mica caòtiques a on és veu encara molta pobresa. Si tens una minusvalía una mica gran és complicat d´anar-hi. Pots anar a Beijing virtualment desde el teu menjador. A Great Wheel Corporation podreu sapiguer coses d´una noria que hi és a Beijing i que té 208 metres. Si os atreveu a anar a aquesta ciutat i pujar a aquesta noria des de dalt la vista no és pas bona per la polució, però la sensació de pujar i baixar és indescriptible.

Bé, a casa el diari diu que l´atur no tindrà pas tanta força...això que vol dir, que hi haurà menys gent apuntada, que hi hauràn menys prestacions. Tot canvia, suposo que hi haurà gent que ni compti a la llista de l´atur perque no tingui les condicions per ser-hi, a llavors hi haurà gent sense reunir condicions-sense-prestacions, hi haurà gent amb un atur-amb-menys-prestacions, gent que reuna condicions-sense prestacions, hi hauràn prestacions-per-a-gent-sense condicions, condicions per a aturats...I NOSALTRES!!!. Minusvàlids-sense-condicions per a ser´hi a l´atur... Sapigueu una cosa? No vull anar a Beijing, vull una tila.

Antonio Hinojosa. Ara també a Facebook, Twitter i Articles-N. Un blocaire viatger...avui amb un mareig!.


dijous, 17 de desembre del 2009

EL SIIL DE MIFAS:


El mirall s´ha espatllat. No el veig, però és present, se sent a l´ambient. Ja quasi tot és llum, però vull tornar enrera, a la foscor. No és por, es molt més que odi.

Cheyenne Sioux Tribe és la pàgina oficial d´aquesta tribu india dels Estats Units. Si volguessiu visitar l´oest americà, l´haurieu de fer amb un cotxe més aviat gran, res dels petits utilitaris europeus, os podrieu quedar sense cotxe. Si pogués ser un 4X4 tipus Nissan Frontera o Terrrano. Aneu amb recanvis. Es un desert. Anéu a poc a poc perque podrieu tenir un accident amb algun animalot (conill) que sortis. Si teniu una disminució important, millor que no aneu. La sanitat no és pas molt bona perque tot son petites aldees. Aquesta gent va ser molt violenta perque els prenien coses, els varen deixar sense res.

Blocaires, a MIFAS ens hem quedat sense SSIL. No dirè que era una eina molt útil a l´hora de trobar feina perque no soc técnic, tampoc dirè que gràcies a aquest han trobat feina molta gent que d´altra manera ara estarien en una situació molt delicada perque, encara que ho he viscut en "otras carnes". Això no és pot describir, cal veure-lo, VIURE-LO. Jo seré més simple, simplement donarè les gràcies a la Rosa Mª. Ferrer, a la Carme Bagaria, a la Magda, a la Laura, a les dos Mariones i a tanta i tanta gent. Mercès per sacar a gent dels pitjors dels pous que conèc (i això si que ho conec, encara que d´altra manera) la disminucio i la mancança d´ingressos i de projectes vitals.

La crisi s´està emportant moltes coses, primer el treball, després posiblement la posibilitat d´algun tipus d´ocupacio alternativa, després...després...avui fa molta fret, no es pas dia per a estar al carrer...el carrer..."suenan tambores de guerra".

Antonio Hinojosa, un blocaire viatger, ara en facebbok, twitter i Artículos N

dilluns, 14 de desembre del 2009

...AVIAM...:


A mí hem manca formació per a jutgar coses. De vegades també poso imaginació i esclar, de vegades surten unes coses que...ejem...però això semblaria que estigués clar. No se pas per quines maldats de la vida, o pot ser per la crisi, o pot ser perque és pensi que evolutivament no fa cap falta (cosa extranya, perque una escola de nens petits no és tenca, les petits es fan grands és cases, tenen més petits, etc, etc), UI!. El SSIL (Servei de Suport a l´Integració Laboral) desapareix i surt una bossa comuna per a tots. Practic? doncs, no sé, ara ens podriem trobar a una demanda de treball al master confòs que té d´explicar un concepte al disminuït que quasi no sap lllegir ni escriure que ho ha de pasar a l´inmigrant que ni tan siquiera conèix el nostre alfabet. Allò hem recorda les carreteres que lo mateix suporten un carro que un ferrari.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara a facebook, Twiter i Artículos N

dilluns, 23 de novembre del 2009

EL MALSON DE DORIAN GRAY. PART II:


El mirall s´esquerda, això es bo. Al fons, el monstre mig afogat entre caramel hem parla. Ho fa molt a pressa i amb un llenguatge molt groller. Diu:

"Digues-li a la gossa que d´això en dic "24000 rmp i 16km/h". Un cotxe agafa de mitja uns 160 i 7000 voltes, si agafés 24000 aniria a 680 km/h. Si és pogués picar un cavall així agafaria els 240km/h i no pas 6 ó 7. Et donen ganes de matar el cavall, però no de cop, sinó de mica en mica, una mica cada dia. Per no córrer. !VULL ELS MEUS 680 O CREMO EL COTXE!

Quina és la gosa!. Un cotxe no agafa pas tant. Matar un cavall?. Jo anat en un, mai no li faria mal. El Jin i el Jan xocaran. com xoquen dos continents. Krakatoa dorm...o no...tinc fe, tinc por, molta...por...

Blocaires, sabeu que és una "handbike"?. Es una barreja de bicicleta i cadira de rodes. Hi han "light", però també hi han que semblen un quad...o millor...una chooper. L´accés no és pas fàcil si ets gras, t´has d´aprimar (la primera cosa bona). No necessites gaire força per pedalar, una avantatge si no tens gaires forces. Quan gires, et dona sensació de bolcar, però això són les primeres vegades, després és supera. Pel que l´agradi córrer, ho millor són les rectes, li costa ben poc agafar velocitat (encara que no passis de 1ª. La que jo he provat té 7 marxes...) Jo he posat 6ª i és molt excitant. Es millor provar-la en un lloc a on no hi hagi gent, perquè la temptació de "pisar-li" és molt forta. Pel que li agradi la tranquil·litat també es pot anar molt a poc a poc, però encara així corre més que una cadira de rodes. Pel que no pugui portar cotxe és una alternativa molt vàlida, permet moure´s entre dos pobles propers (Girona-Bescanò, per exemple). Jo la posaria per sobre d´una cadira elèctrica, donant puntes de 25 km/h o més.

Antonio Hinojosa, un blocaire viatjer.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

...NO SE...


...en aquestos casos, sentiríes com una mena de mal al pit, els ulls se´t mollarien ("los hombres NUNCA lloran") i encara que català d´adopció, sentiries "en off" allò de "cuando un amigo se va", pero quan la persona en sap el que ets, el que sents, de quina pasta estàs fet, una mica "te ha parido", coneix totes els petits foradets de tí, sents molta confusió. Aquesta persona es petita però gran (m´ha sortit l´anunci d´un cotxe, que ve!) com a professional i com a persona, pot ser "por el roce" o porque es així, "lo lleva en la sangre", no s´implica en algo, n´es part. Quan se´n valli...una persona així no se´n va, viu dins teu en forma de records, vivències, coses bones, dolentes ("¡perdona todas las meteduras de pata, que han sido muchas!"), quan se´n valli al seu nou treball pensarà amb tristesa "m´hen vaig i no he vist crèixer l´arbre". Hi ha el "brote verde" (aquest si, QUE EL D´EN ZAPATEROOO!!!...i sóc socialista!)...pot ser és un arbre de creixement lent...o pot ser..."...BAH Y YO QUE SE..."...quelcom hi ha, ja és veurà.

"Bueno Roser, perdona que haya hecho un poco de broma, pero es un trance difícil. Como dicen hayá abajo, "cuando no estés aquí, acuérdate de nosotros"".

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també a facebook i twitter.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

CAP A CASA ALTRE COP:


Gales està situada a la part est de gran Bretanya. És com Galicia, molt verd, si voleu pogueu veure coses a wales.com. Os aconsello que aneu a l´estiu peruqe és un lloc més aviat fret. A aquesta regiò és troba Burley Gate. Enllà viu una noia de 14 anys. Tots hem tingut auesta edat. La vida és com una gominola, posiblement per auna nena hauria de ser també com un compte de fades. El seu compte el va ennegrir la pitjor de les bruixes, la possibilitat de la mort que se la va començar a menjar per dins. Una petita llum, una llumeta verd d´esperança ho tornaria tot a la normalitat, però amb aquesta edat, tanta negror no és pas bona. Va decidir que un compte de fades ha de ser rosa i ve decidir canviar-lo per una pel.licula d´adults a on tots els colors valen. Va dir "basta, n´estic farta de tot".

180.000 milles (6 voltes a la terra) com diriem ells i un mobil és varen estavellar tots en una barrera infranquejable de "no la conec" o silenci. El temps que no perdona, pararia le seu diminut cor i s´emportaria un projecte de vida en 6 mesos. En aquest palç no la vaig trobar. M´hauria agradat que no nen no és pas mort, sino vida. Recerca inútil?. No. Aquest temps vaig sentir una amamrgor molt dolça. Tinc 46 anys i mai no havia sentit una cosa tan maca. Un patir que no fa mal, que es com una mena de brisa. Un infern que li desitjo a tothom, un dolor que no fereix. sino que tá caricia com un petó.

Al juliol vaig sentir a la televisió que va tenir una crisi hepàtica, "le vió las orejas al lobo" i és clar, la seva pel.licula, en el fons, posíblement de dibuixos animats, li va fer sentir molta por i va decidir donar-li a la vida un altra oportunitat. Els metges varen dir "ha pres una decisó que val per una llarga vida". Ara una dona li ha fet un blog i la nena està buscant altres nois i noies també amb malaltíes cardiaques.

"I wish you a very very long life", una llarga vida per jugar, per somniar...una vida per...doncs per viure-la...que altra cosa pot fer un nen?.

...benvinguts blocaires, ja estic aqui altra cop. En castellà podría dir "como íbamos diciendo...".

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també en facebook i twitter.

divendres, 16 d’octubre del 2009

EL MALSOM DE DORIAN GRAY:

Vaig somniar que entraba a una casa en molt mal estat. Enllà hi havía un reflexe de persona assegut a terra. Tenía una cadena en una cama. Ploraba. Hem suplicava menjar. No parlava. Feia sorolls. Jo li donava cops molt forts, le feia talls. Sentía un plaer amarg.

El mirall es trenca, té esquerdes. El reflexe es la projecció de quelcom. Es trenca el mal mirall, el reflexe, el monstre, el mal reflexe d´un objecte. La palla (dolenta) és separa del gra (bo) .El vómit surt de l´estòmag, bo, dolent, blanc, negre. L´arbre no vol el terra a les arrels. Arbre bo, maco, la terra dolenta, lleixa, però aliment, mal necessari. L´illa reventa, surt un paradís. Bo i dolent, siamesos que no és volen. Tinc esperança. Ting por.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també a facebook i twitter.