El mirall s´ha espatllat. No el veig, però és present, se sent a l´ambient. Ja quasi tot és llum, però vull tornar enrera, a la foscor. No és por, es molt més que odi.
Cheyenne Sioux Tribe és la pàgina oficial d´aquesta tribu india dels Estats Units. Si volguessiu visitar l´oest americà, l´haurieu de fer amb un cotxe més aviat gran, res dels petits utilitaris europeus, os podrieu quedar sense cotxe. Si pogués ser un 4X4 tipus Nissan Frontera o Terrrano. Aneu amb recanvis. Es un desert. Anéu a poc a poc perque podrieu tenir un accident amb algun animalot (conill) que sortis. Si teniu una disminució important, millor que no aneu. La sanitat no és pas molt bona perque tot son petites aldees. Aquesta gent va ser molt violenta perque els prenien coses, els varen deixar sense res.
Blocaires, a MIFAS ens hem quedat sense SSIL. No dirè que era una eina molt útil a l´hora de trobar feina perque no soc técnic, tampoc dirè que gràcies a aquest han trobat feina molta gent que d´altra manera ara estarien en una situació molt delicada perque, encara que ho he viscut en "otras carnes". Això no és pot describir, cal veure-lo, VIURE-LO. Jo seré més simple, simplement donarè les gràcies a la Rosa Mª. Ferrer, a la Carme Bagaria, a la Magda, a la Laura, a les dos Mariones i a tanta i tanta gent. Mercès per sacar a gent dels pitjors dels pous que conèc (i això si que ho conec, encara que d´altra manera) la disminucio i la mancança d´ingressos i de projectes vitals.
La crisi s´està emportant moltes coses, primer el treball, després posiblement la posibilitat d´algun tipus d´ocupacio alternativa, després...després...avui fa molta fret, no es pas dia per a estar al carrer...el carrer..."suenan tambores de guerra".
Antonio Hinojosa, un blocaire viatger, ara en facebbok, twitter i Artículos N
Blocaires, a MIFAS ens hem quedat sense SSIL. No dirè que era una eina molt útil a l´hora de trobar feina perque no soc técnic, tampoc dirè que gràcies a aquest han trobat feina molta gent que d´altra manera ara estarien en una situació molt delicada perque, encara que ho he viscut en "otras carnes". Això no és pot describir, cal veure-lo, VIURE-LO. Jo seré més simple, simplement donarè les gràcies a la Rosa Mª. Ferrer, a la Carme Bagaria, a la Magda, a la Laura, a les dos Mariones i a tanta i tanta gent. Mercès per sacar a gent dels pitjors dels pous que conèc (i això si que ho conec, encara que d´altra manera) la disminucio i la mancança d´ingressos i de projectes vitals.
La crisi s´està emportant moltes coses, primer el treball, després posiblement la posibilitat d´algun tipus d´ocupacio alternativa, després...després...avui fa molta fret, no es pas dia per a estar al carrer...el carrer..."suenan tambores de guerra".
Antonio Hinojosa, un blocaire viatger, ara en facebbok, twitter i Artículos N
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada