...COMO IBA DICIENDO...:

Avui veurém cavalls a ansi.obstate.edu/breeds/horses/mustang aprendrem coses sobre aquesta raça de cavall que encara és troba a América.

Ei. Blocaires. No hem pasa res. Fa més d´un any que no escriu perque vaig espatllar l´ordinador intentant veure un documental sobre una raça de cocodril que viu a les Illes del Pacífic. Es veu que aquell sistema és va barallar amb el meu ordinador i el vaig espatllar. Després vaig viure el compte de "La Lechera" al inrevés. Vaig encadenar sentencies negatives i vaig començar a caure. Hem va salvar un "si". Ara sóc més feliç que un nen petit. Estic fent una cosa enorme que hem fa molta il.lusió. Tardaré molt i molt, però com que de moment ningú me la demana, doncs vaig fent...es com anar a la Xina en bicicleta, veig el paisatge. Ja hi arribaré.

Estem visquent temps molt dificils. Temps enrere vaig parlar d´això amb un filósof. Li vaig dir que la cosa estava clara com l´aigua neta. Ell hem va dir que si jo tingués molta gana i hem posessin un plat de verdura, hem saltaria la lógica i no la tocaria perque odio la verdura i si amb molt pocs anyets hem posessin al davant un gos maquísim hem saltaria la lògica i sortiria correguent perque odio els gosssos i petit, el veria com un pony. Tant de bó sigui així. L´AVE en contra de nosaltres i l´últim moment ens salvem perque rellisquem de la via cap a fora perque trepitjem una pedra.

Antonio Hinojosa. "Un blocaire viatjer" ara més que mai. Ara també a Facebook, Twitter, ArticlesN i Viadeo.    

  

HO SENTO!:

El terra tremola. "Krakatoa és desperta" diuen. La béstia ha trencat el mirall, s´ha escapat. Es fa gran, molt gran, enorme.

Avui no farem ben bé un viatge...o si...si aneu a handbikeoz.com podreu veure...curses de handbikes...!, per a trure´ns de sobre el fret de l´hivern.

Bloggers, ho sento molt i molt i molt. No he escrit des de, uuuf!... es que TING WI-FI. una mena d´avioneta que m´ensenya coses del mon. M´ho paso molt bé. Entro als llocs que surten a la televisió. Veix que fan, apren noms, després busco la gent a facebook i els escric. Els hi faix preguntes, els hi explico qué faix al meu treball. Al principi s´empipavem molt, hem deien que hem denunciarien...ara s´han acostumat, hem veuen com una mena de dibuix animat com un colom que entra, s´en va... "thingy" hem diuen (una vegada, un hindu hem va dir "ets petit gran, gran petit", no sé pas qué va voler dir). Fins i tot m´esperen amb alegria. Ara diuen que estic trist, apagat. Jo els hi dic que els meu entorn pateix molt. M´estic adonant que és com si al món hi hagués gent de primera, de segona, de tercera...hi han llocs a on la gent no val pas res (quan vaig a un lloc així, fins i tot no dorm bé). De tants llocs com he vist, ting al cap com un aparell de radio que capta moltes emisores a la vegada, (carícies, cops molt forts,...).

Per sort a Espanya soms tots més iguals, però LA CRISI s´ho està menjant tot. Per a un pensionista la pensió és el seu mitja de vida. Si la retallen li retallen la vida. Avui poguem llegir que no mereix la pena moure´s per la llei de la depedència que no hi han calès. Per a un dependent, l´ajuda li és vital, no se li poden tallar els recursos, per què no hagi gent de primera, de segona...

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatjer. Ara més que mai. Ara també a facebbok, twitter, articlesN i Viadeo.

LA DIGNITAT D´UN OCELL:

Blocaires. Per a volar, el millor és un aviò. A Boeing. com. podreu sapiguer-tot d´aquesta marca... ¡VOLAR!... Os explicaré una cosa que vaig veure ahir 5-9-10. Ting una veina amb 2 gabies amb ocells, en 1 no més en tenía 2, a l´altra en tenía 6. Per a comoditat d´ells va decidir posar 3 i 3 i va agafar els primers 2 que va veure sense pensar en res més. Un d´ells metía el coll a on tenen el menjar. Ella deía que volía menjar i que com era molt gran és quedava atrapat. Jo obserbava que era una mena de passadís que imaginàriament portava a l´altra gabia. Ell es metía enllà i encara que li feía molt de mal no evitava fer-ho, però tampoc feía per menjar. L´última vegada que ho va fer la senyora ho rescatar mig mort. Ho va tornar a la gàbia a on havía estat sempre i ràpidament es va posar a prop d´altra ocell. Ella va reparar i hem va dir que havía trencat una parella. Jo vaig interpretar a llavors que o volia tornar a la primera gàbia o volia la mort. Aquest comportament hem va sobtar, això ho havía esperat més en un simi que no pas en un ocell que sembla un animal menys evolucionat.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatjer. Ara més que mai. Ara també en facebook, twitter, articles N i Viadeo.

EL TEOREMA DEL TRACTOR:

A Flash Earth pots veure la terra des d´un satélit.

Bloggers, mercés al Plà de Barris de l´Ajuntament de Girona i a 10€ d´un germà meu. TING WI-FI!. Tot aquest temps que no he escrit he estat voltant alrededor del mòn. He vist anat a llocs on l´home val molt poc o res. He vist coses als les quals un occidental no està acostumat. lo millor de lo pitjor és pitjor que lo pitjor de lo pitjor que ensenyen a la tele. Mai no feu com, jo, et sents molt malament. Veus que el mòn que ens envolta es una pell molt fina i que la gent pateix molt.

H

Un dia li vaig dir a un pagès que el meu cotxe agafava els 170 a 6.000 rpm i que el seu tractor a 7.000 no més agafava els 40 o menys que això era una pérdua de força, que per tenir una màquina tan inútil que era millor llençar-la al riu. El pagès hem va dir que mercès a aquell trasto jo tenía pa per a menjar, hem va dir que ell hem necesitava a mí perquè necesitava mou-re´s ràpid per a dir a la comarca que tenía coses per a menjar.

Un altre día li vaig dir a una senyora així com rusa que le seva rentadora era una birria que jo hem movía a 170 i 6.000 voltes i que la seva rentadora a 7.000 no és movía del lloc. Ella és va girar empipada, va mirar el meu cotxe i amb superioritat hem va dir que si el meu cotxe de plàstic era capaç de rentar 6 kgs de roba.

Això és lo que s´en diu "la chispa de la vida, oi?. A la sra. rusa li perdono una mica que l´hagi dit al meu cotxe del meu cor "cotxe de plàstic".

Antonio Hinojosa. Ara, més que mai, un blocaire viatger. Ara també a Facebook, twitter, artículos N i Viadeo.

ANAR AL METGE:

¡ES PRIMAVERA!. S´acabó la bufanda. Comença el bon temps. Les papallones. A Monarch Butterfly Website pogueu sapiguer coses d´aquesta papallona que vola més de 3000 kilòmetres!

A la primavera és més normal anar al metge per refredats o alergies. Es farà una factura per que la gent és conciencie de lo que valdría anar al metge. AY, MALAURADA CRISI!, S´HO ESTÀ MENJANT TOT!. Cal ser més solidari i pensar en els altres. ES CLAR QUE SÍ, però s´hauría de fer d´altra manera. Ningú no pot dir "mercès a...tú tens..." no hi ha cap vareta màgica. Si hi han coses és per la recaudació mitjançant impostos. Una persona que ha estat treballant dur tota una vida o que per coses necesita a algú u ortopèdies o recolçament mèdic l´hauría de poguer tenir. Per què ho estém pagant entre tots i no l´hauriem de pagar 2 vegades o escoltar "no hi ha", per que l´hem pagat. No és un favor, és un dret que és crea durant anys i anys.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també en facebook, twitter i Articles N.

PENSAMENTS GENS FILOSOFICS:

Senyores y senyors, blocaires tots. Heu aqui UN VELLET FELIÇ!!! (...?). Jo en ting 46 anys, m´agradaria viure fins els. "¡uf". Fer tot el que fa un vellet. Aixecar-me una miqueta més tard, fer un passetjet, aseure´m a un banc, donar de menjar als coloms o als peixos, fer petar la xerrada amb amiguets, comptar batalletes. Deixar les preocupacions del treball als 65, com cal (...?!), al final de més cobrar una bona pensio (...?!!!) una pensió (...?!!!!!), cobrar? (...?!!!!!!!!!!!!!!!!!), participar a aquets viatges subvencionats tan bofons que surten a la tele. (...?!!!!!!!!!!!!!!!) . Ara s´estàn promocionant´t les activitats que fan els minusvalids, pero no té pas de ser a les antípodes, pot ser aqui mateix. Jo podría anar al sur d´Anglaterra per exemple, he entrat a The Official South East tourist board i hi han llocs molt macos, ho podria dir (...?!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!).

Be. Ara, ara ting 46. Els minusvàlids a aquesta edat estem molt i molt bé, oi? (... MOLT BE, MOLT BE, PERO, AL MENYS TENIM MOLT MENYS ANYS!.

Antonio Hinojosa, un blocaire viatger, ara també a facebook, twitter i ArtículosN

SPOKOYNOY NOCHI!

"...¿qué?...". Blocaires, avui ens anem a Rusia. A The World Factbook podreu apendre coses d´aquest inmens territori. En anglès, clar. Va molt be sapiguer llengües. Els professors d´idiomes diuen que no té importancia cóm és diu una cosa sino qué es diu que amb la pràctica un parla millor i millor. S´ha de parlar be, encara que es tingui un accent dolent, de coses interessants i dir les coses ben dites (aixo es independent de l´accent, oi?). M´han dit que "Spokoynoy nochi" és benvingut en rús. Feta la broma, manca gent que parli clar i català, o castellà, o anglès que més da. Hem sembla que Batiskafo Katiuska no serà cap lloc.

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també a facebook, twitter i ArticulosN.