...NO SE...

...en aquestos casos, sentiríes com una mena de mal al pit, els ulls se´t mollarien ("los hombres NUNCA lloran") i encara que català d´adopció, sentiries "en off" allò de "cuando un amigo se va", pero quan la persona en sap el que ets, el que sents, de quina pasta estàs fet, una mica "te ha parido", coneix totes els petits foradets de tí, sents molta confusió. Aquesta persona es petita però gran (m´ha sortit l´anunci d´un cotxe, que ve!) com a professional i com a persona, pot ser "por el roce" o porque es així, "lo lleva en la sangre", no s´implica en algo, n´es part. Quan se´n valli...una persona així no se´n va, viu dins teu en forma de records, vivències, coses bones, dolentes ("¡perdona todas las meteduras de pata, que han sido muchas!"), quan se´n valli al seu nou treball pensarà amb tristesa "m´hen vaig i no he vist crèixer l´arbre". Hi ha el "brote verde" (aquest si, QUE EL D´EN ZAPATEROOO!!!...i sóc socialista!)...pot ser és un arbre de creixement lent...o pot ser..."...BAH Y YO QUE SE..."...quelcom hi ha, ja és veurà.

"Bueno Roser, perdona que haya hecho un poco de broma, pero es un trance difícil. Como dicen hayá abajo, "cuando no estés aquí, acuérdate de nosotros"".

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger. Ara també a facebook i twitter.