No dic pas que aneu als Estats Units, per què és un lloc molt lluny i car "¡y no está el horno "pa bollos"", però http://www.travelandleisure.com/specialfeatures/great-american-beaches/ podreu veure informació de platges americanes (les angleses són més lletxes, a més es un lloc més fred). Els que tinguin més recursos poden anar per exemple a les de San Francisco... tot aquest sector és preciós, però és clar, "la pela és la pela".
Parlant de calés, temps enrere una veïna em va dir "quina sort la de vosaltres, cobreu una nòmina i una pensió". Un petonàs molt fort a aquesta dona. Es molt intel·ligent, però va equivocada i jo amb molt de gust li explico:
Com vaig dir a "reflexions d´un blocaire viatger", no em puc pas queixar. SEGONS M´HAN DIT, els altres disminuïts no poden pas dir el mateix. En aixecar-se és troben a una multitud de dificultats a les seves activitats primàries per les seves disminucions i amb la mancança de calés per a pagar a algú que l´ajudin. Una vegada a punt (després de força estona de patir) és troben en un carrer ple de barreres arquitectòniques, que moltes vegades també hi són al seu lloc de treball...quan per formació poden treballar, es clar. Si és un treball a on els minusvàlids que coneixen són els pirates de les pel·lícules, no li poden pas anar amb romanços als caps (estan penalitzats per arribar tard. Ídem si rendeixes poc a la feina per mancances acadèmiques, agreujat per la teva disminució, etc). Si volen fer algun curs és troben amb grans mancances acadèmiques (dificultats per a tomar apunts...) empitjorades altra cop per les seves disminucions, etc. Acaba el dia. Van a casa amb una depressió de camell. Volen anar a algun lloc, però altra cop les barreres arquitectòniques i una mena de mur invisible entre la gent i el disminuït del tipus "¿de qué planeta ha salido éste tío/a?". Aquesta depressió enlloc d’alleugerir-se, pot agreujar-se a més per problemes econòmics si has de comprar quelcom com a persona i a més a més, com a minusvàlid.
SEGONS M´HAN DIT quan no es neix en una cadira, si la persona no és forta, pot "caure" per una mena de tobogan. Quan el deteriorament es fa visible, la persona per dins està "podrida", a llavors entra en una mena de "zona vermella" (com els marcadors de velocitat dels cotxes) on la persona no controla, si no es fort, surt (he vist algun cas) si no surt en un ataut.
En fi. SEGONS M´HAN DIT, Aquest és el xollo de ser disminuït.
Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada