LA MUNTANYA DE LA MEL

Aquest estiu si teniu calés i os agraden les emocions fortes podríeu entrar a http://lhw.com.kenia/ i podríeu organitzar un safari com a la tele, amb fires i tot. Un consell, aneu amb un cotxe que vagi bé. Es una experiència molt dolenta que se et cali el cotxe si has empipat un rinoceront!

Marjan ja no és pas dolent. Està cec i no té dents. Per a menjar necessita d´un curador. A la gàbia s´en recorda d´un poble petit amb unes cases molt boniques. Enllà la gent treballava molt, però era molt feliç i educada. Cada veí parlava amb el de la cantonada i tot era armonía. Tot el que volia anar al poble havia de passar per una muntanya, al poble deien "La Muntanya de la Mel", perquè enllà era lo que és donava. La gent a la muntanya tenia de treballar dur per a aconseguir una mica de mel que quasi bé no és venía. Una vegada varem perdre el seny i varem començar a cridar i a tirar pedres a la vall. El poble és va anar empobrint i aïllant i varen decidir que això havia d´acabar. Aterrats varem pujar uns quants ben armats i els del poble varen escoltar a "La Muntanya de la Mel" crits, trencament d´ossos, sang i fins i tot una cosa terrible, varem veure la mort, però no pas la mort que arriba al cap dels anys, si no la mort per la violència i la "muntanya de la mel" va ser "la muntanya de la fel". Moraleja, si és que aquesta història en té, "cal escoltar al que crida, per al menys a dir-li "boig"".

Antonio Hinojosa. Un blocaire viatger.